Ahir era un dia en què es respirava Sabadell per tot arreu a la ciutat. Tant al matí com a la tarda la gent anava amunt i avall amb roses i llibres, passejant, parant-se a xerrar... La llegenda de Sant Jordi, el tema del drac i el cavaller, no sé si em sedueix massa... de fet si la miro així, sense més, em costa veure com es mata a un drac tipus “corrida" de bous, serà perquè les “corridas” i menys encara la perversió de la “oreja y el rabo” com a trofeus ho trobo d’incivilitzats sense excuses. Per sort Sant Jordi no es va haver d'endur l'“oreja y el rabo" del drac. Però bé, posem-hi romanticisme: jo ho trobo més maco si el drac són les pors, les nostres pors, i Sant Jordi la nostra valentia. Llavors ja m’agrada més i vull ser també Sant Jordi en la meva vida. Tornem, però, a la Diada. No sé si és la gent de Sabadell, però ens estimem la ciutat. Ahir respiraves que la gent estava a gust visquent el nostre Sabadell. El llibre: Una cosa per explicar-vos", de Hanif Kureishi. Ara, d’aquí al proper 23 d'abril, espero matar molts “dracs” perquè cada “drac" de menys és una estona de més de felicitat.
* La foto és de l'Avui Sabadell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada