dimecres, 16 de maig del 2012

Un any desprès



Un any desprès del 15M/2011, les coses sembla no hagin canviat . No entraré a fer una llista d’ allò que penso és una claríssima vulneració de drets utilitzant com a excusa la nefasta situació econòmica en la que altres ens han posat.
No cal , a hores d’ ara tothom ho veu i tothom ho sap.
Però si que alguna cosa ha canviat, i és el sentiment de que ja n’hi ha prou, d’apoderament de la societat, d’unes ganes cada cop més fortes de que les persones volem guiar els nostres destins i de fer sentir la veu de la gent del carrer.
Aquesta manera pacífica de fer sentir la veu hauria d’estimular les orelles dels politics. Un responsable polític en deia ahir que la gent del carrer no pateix, que viu bé, que és una majoria molt ample i silenciosa, clar pensant això és lògic que aquest dirigent polític i altres com ell no tingui ni idea de que és un línia vermella , de que és quedar-se sense casa, de que parlem al dir RMI, de no tenir que menjar….
Tant de bó sapiguem llegir que diu la societat i fóssim capaços de redreçar el rumb posant els valors per damunt dels €. Això és el que es vol dir al parlar de societat millor.