"Muerto el perro se acabó la rabia". Aquesta seria la “ filosofia” que hi hauria al darrera d’una mesura que han pres a Fugia, Italia. Davant els problemes que sembla hi havia en una línia d’autobús han decidit crear-ne dues: una pels “indígenes” i l’altra pels de “fora”. Vull pensar que deuen haver treballat molt abans d'arribar a aquesta mesura, covarda, inhumana i, estic segur, en contra de qualsevol forma de fer una societat més justa. No podem fer les coses així. Els problemes es resolen amb molta paciència, amb molta ma esquerra i, sobretot, amb molta generositat. Fer coses així només porta a més i més malestar social; més i més violència; més i més intransigència. Espero que tota aquesta gent assenyada de Foggia, que estava indignada quan això passava a Sudàfrica, o els que defensen els drets de les persones (drets que són així i punt) surtin al carrer i es queixin. I agafin el bus “que no els toca”.
Ara he llegit que l’ACNUR no veu malament aquesta mesura, perquè hi han matissos. Dons jo en cassos així, en els quals, ni que sigui només una mica, és discriminatòria, ja hi estic en contra. No hem de donar ni una mica de “peixet” als que pensen que el món es construeix posant parets en comptes de ponts. No podem claudicar de cohesionar la societat. I això es claudicar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada