dijous, 28 de gener del 2010

Cementiris

No entenc molt d’energia atòmica, així que no podré ajudar gaire en el debat sobre si cementiri sí o cementiri no. Vagi per endavant però, que no agraden trens carregats de material radioactiu passejant-se per casa nostra ni per enlloc. Però, en el que sí hi entenc una mica més és sobre Municipis. Sóc un ferm defensor de la autonomia municipal i també de que calen molts més recursos als ajuntaments per poder prestar els serveis que la ciutadania demana i necessita. El tema econòmic segur que ha comptat a l’hora de que el ple de l’ajunatemnt d’Ascó digués sí al cementirii, però hi ha coses que transcendeixen en molt el mandat d‘un consistori i tenen molta repercussió a la vida de la gent i fins i tot amb temes com aquest, que fan por als veïns i veïnes. Per això cal un procés participatiu en la que uns hi altres puguin explicar els pros i contres per tal que la gent pugui decidir en un consulta. Això crec que hagués estat el més correcte, doncs un cementiri nuclear a un municipi afecta al municipi i també als municipis del voltant que és per on passaran els transports. Participació ciutadana, sí, però sempre. No només quan interessa al que democràticament gestionen les administracions.

dilluns, 25 de gener del 2010

Holocaust


Avui recordem l’holocaust, recordem que la barbàrie nazi, com a resultat d’una companya pensada amb la col·laboració de molts i molts silencis i de massa gent que va mirar cap un altre cantó, va donar com a resultat que existissin els camps de concentració. Recordem, l'estigma, la por a la diferència, les ganes de fer fora a tot aquell que no era com volien que fos la majoria. Fins a aquí s’hi va arribar perquè hi havia molts aliats, alguns potser sense saber-ho, altres saben el què feien. Per sort, el món va dir un MAI MÉS. Però un mai més que no ha impedit que es repeteixi. Vuit-cents milions de persones passen fam al món, cada sis segons mor un nen de gana. Aquest és el nostre holocaust, el d'avui, en el qual també molta gent mira cap a un altre cantó, en el que també es priva de la llibertat de viure.

El nostre planeta té els recursos suficients per que hi puguem viure tots i totes, però cal tenir la voluntat política i col·lectiva de que no mori més gent de gana, de repartir i d’invertir. I això és pot fer. Perquè els diners surten quan es vol i perquè ha sortit per envair i mantenir guerres a l'Irak i a l'Afganistan, entre d’altres. No han sortit per salvar als bancs? Perquè no surten els 50.000 milions de dòlars l’any que val resoldre la fam al món? Aquesta quantitat és quatre vegades menys del què ha gastat els EUA per salvar i lluitar contra la crisi financera que els especuladors han provocat.

Cridem que no volem més holocaust, però sabem que mantenim, avui, "l’holocaust" que provoca la fam al món. I un cop més hem d’exigir als que manen que siguin coherents. Si avui s’omplen la boca dient que no volen que això passi més, que acabin amb "l’holocaust" de la fam.

dimarts, 19 de gener del 2010

Haití


Hem començat l'any malament. Hi ha massa coses que no m'agraden en aquest començament, però com que el drama d'Haití és tant gros, no m'atreveixo ni a comparar-ho. Aquest país, devastat per les seves lluites internes, ara ha quedat arrasat per l'acció de la Terra. Aquesta Terra que ens entestem a maltractar, a explotar sense miraments. Del que està passant a Haití em queda el sentiment que en el món "ric" tothom hi ha col·laborat. Europa no acaba d'arrencar per liderar massa coses, no hem estat capaços de coordinar junts l'ajut dels països membres i sembla ser que es fa difícil repartir l'ajut que arriba. Un "molt deficient" als bancs i caixes que, de manera immoral, cobren comissions a les donacions. Caldria publicar els seus noms per retirar-los els diners. És un abús més d'aquestes entitats que, malgrat ser molt culpables de la situacions terribles de moltes persones, són de les poques empreses que segueixen tenint beneficis. Un altre "0" al bisbe Munilla, per "escombrar cap a casa", per recuperar aquest tracte paternalista de superior a inferior, i d'anomenar-los "pobrets" i que l'únic que l'interessa és que tothom pensi com ell. Sort que allí, sobre el terreny, també hi ha molts religiosos entregats, arremangats, treballant per les persones que aquest bisbe veu com a "pobrets". Aquí només aproven, com generalment sempre passa, la societat civil que s'ha mobilitzat molt per ajudar i també, en aquest cas, els estats que han enviat ajuts, els quals, malauradament, no poden repartir amb coordinació. A veure si quan es reconstrueixi el país, els supervivents puguin finalment gaudir d'una estabilitat i dels drets humans. A mi, però, no m'interessen les imatges impactants, ni les histories de "tants dies desprès estava viva sota una casa una mare i els seus fills...". El que m'interessa llegir és com com arriba l'ajut a la gent, com s'organitza la reconstrucció, qui lidera. La resta són drames humans, terribles, que no han de distreure del que és important, de com nosaltres estem al costat dels supervivents.

dijous, 14 de gener del 2010

"Tu civismo"

Ahir sortia amb el cotxe del meu garatge. Pensava que podia sortir del tot però, un cotxe que no havia vist, em va fer parar amb una part del cotxe encara a sobre de la vorera, impedint el pas a la gent. Un senyor amb un nen d'uns 7 anys, que caminava per la vorera, es va haver de parar, doncs el meu cotxe mal posat no el deixava continuar. Li vaig demnar perdó amb la mà. El senyor, amb uns cops al vidre del cotxe em diu: "¡Gilipollas de mierda, ese es tu civismo, imbécil!". El nen mirava. És evident que li vaig demanar disculpes, però a ell li eren igual. Desitjo que el nen no aprengui què és el "civisme" seguint el model del seu pare.

dimecres, 13 de gener del 2010

"Aquesta terra és meva i prou"


Què fàcil que és, des de la comoditat de viure al lloc on vas néixer, amb la teva gent a prop, parlar de que els serveis que presta un país són només pels nascuts aquí. Què fàcil és dir: "si nosaltres tenim majoria a l'Ajuntament, farem fora a tots els que no siguin "legals" i amb els diners que ens estalviarem crearem llocs de treball "pels d’aquí"". És formidable com es diu que no "s'integren". I així un pilot d'afirmacions mancades de cap tipus de qualitat humana, sense cap valor ètic. Però no importa que la senyora de la neteja tingui papers o no i que qui tingui cura del nostre avi sigui "legal" o "il·legal". És que es veu que això de legal o il·legal té a veure amb si treballa, amb si em cau bé... Nosaltres, "els bons", decidirem si és o no "legal". Passem per alt que "tornar a la gent al seu país" no depèn del municipi, depèn de moltes coses, entre elles, saber on "dur-los" perque, és clar, per treure algú d'un lloc cal dur-lo a un altre. És evident que, com que no importa la persona, tampoc importa on dur-la. Si no hi ha un país que els aculli, si no sabem d'on venen, doncs, no sé, portem-los a un camp d'internament! Ah no!! Que això val diners! Doncs els haurem de donar de menjar ! Vaja, doncs no sé... És clar que no escolaritzar el seus fills tampoc importa, que s'estiguin tot el dia pel carrer que així anirà bé per afegir-los a la llista de "ganduls". Això sí, ens omplim la boca de que cal inculcar valors. Tots aquest missatges que van en contra les persones només tenen una cosa bona: saber de quin peu calça cadascú i així poder actuar en conseqüència a l'hora d'anar a votar. Perquè triem entre dues coses: qui vol una societat justa, on hi hem de fer lloc a tothom, o una societat que camina cap a l'odi.

Estic segur que encara queda molta humanitat en els homes i les dones d'aquest país i el seny i l'amor cap a la nostra espècie farà que, iniciatives cridaneres, que només busquen vots, no obtinguin cap resultat.

dijous, 7 de gener del 2010

Si et portes bé...

Ahir, dia de Reis, i abans d'ahir, la televisió, els diaris... fins i tot Ses Majestats, parlaven que als nens i nenes que han estat bons els reis els deixarien molts regals. I als que han estat dolents, res de res. Fins i tot es va arribar a la indecència a un programa de televisió on es fer anar al plató una família que no treballa cap dels seus membres i es va sotmetre a aquells pares, sense el més mínim escrúpol ni rigor periodístic (bé, de premsa groga sí) a que, plorant davant de tothom, expliquessin que els “reis” no podrien portar-los res a cap dels seus fills. Van donar als nens la il·lusió, davant la sorpresa de tothom, de que els reis els portaven uns regals. Trist, molt trist. Molt trist que associem portar-se bé amb rebre uns regals. S’ha d’anar més enllà. Parlem molt de la pèrdua de valors però no és una pèrdua de valors inculcar que cal "portar-se bé" pels regals i no perquè això és el que ens farà millors persones? Les paraules poden fer molt de mal. A voltes no sé si els Reis i els premis fan un bé als nens i nenes.

dilluns, 4 de gener del 2010

Rodalies


En primer lloc, val a dir que sóc un fervent defensor de les politiques de proximitat. Crec que qui ha de gestionar qualsevol servei ha d’estar a prop de la gent per poder saber què passa, com passa i poder resoldre el problema a temps. Desitjo que el traspàs de Rodalies a la Generalitat resolgui el pilot de carències que té el mal servei que donen als clients. Com a mínim ens caldria saber quan estarà arreglat tot això:


  • Puntualitat
  • Neteja
  • Amuntegament de gent
  • Informació
  • Adaptar-se, tant les estacions com els trens, a les persones amb mobilitat reduïda
Fa dies que ja se sabia que es faria el traspàs. Com pot ser que avui encara no hi hagi cap pagina oficial de Renfe o de la Generalitat que en parli?

Un cop més, cal estar a l’alçada dels soferts patidors usuaris dels serveis, avui de Rodalies (bé, encara Cercanías en totes les pagines web). I mireu, alguna idea per què els usuaris tinguin el que els pertoca: retornar l’import del bitllet a tots els usuaris que viatgin sense condicions, en un tren que no hi cap ningú més, que has d’estar com si fos un metro en hores punta.

No s’entén que un local d’oci, si en una inspecció hi ha més gent del compte, se’l sancioni... però si un tren triplica la seva capacitat no passa res. I l’operadora del servei? És a dir, RENFE? No té cap responsabilitat en aquest sentit? Però clar, és una tònica tan habitual! Com ara que si tu no pagues un impost el dia que toca tinguis un recàrrec, però si és l’administració la que es retarda no passi res. S’hauria d’exigir la mateixa responsabilitat als ciutadans i ciutadanes que a l’adminisstració. No s’entén que l’administració tingui menys responsabilitats pels seus incompliments. Si tot això comença a canviar, potser començarem a resoldre allò de la desafecció de la gent.

Mentrestant, avui, agafarem “Cercanías Barcelona”. Això sí: un 6% més car!