Esclavituds

Ahir vaig fer un cafè amb uns homes nascuts al Senegal i Mali que es dediquen a vendre coses al dammunt d’ una manta , altrament dits “manters” . Vagi per endavant que no els hi compro mai res perquè penso que la societat la fem entre tots i totes i vendre productes copiats i sense pagar els impostos que ajuden a fer realitat l’ estat del ben estar , millor dit que ens acosta a l’ estat del benestar , no em sembla bé . Tenia interés en parlar amb ells sobre el tema i , així que, aquest dies a la meva Oficina hem muntat aquesta trobada . En aquest cas eren gent que estaven aquí , sense tenir “els papers” ( uff que malament sona això de no tenien papers per estar al món) i que a canvi de vendre un mínim tenen “dret” a una sostre compartit amb una pila de gent i amb el que els sobre dels guanys , uns 200€ al trimestre, els envien als seus lloc d’ origen per ajudar les seves famílies . Ajudar als que estimes , no sona malament . És evident que cal posar ordre als "top manta" i també a tot el grapat de delinqüents que els exploten , com els que exploten a les dones , com als camells …. Per fer-ho , per posar fil a l’agulla , també ens cal saber el que significa pel comerç tradicional i evidentment la procedència dels productes ,si cal que paguin una llicència municipal .... Amb tot això podem fer un debat serè i intel·ligent . La resta és el camí fàcil, el populisme .

Felicitats :

Em fa content que hagin alliberat als nostres compatriotes . Privar algú de la seva llibertat sempre és execrable i més encara si quan aquest algú està intentant col·laborar en fer societat més justa. Molts cops sentim molta gent que es queixa de no saber on van a parar els diners que es donen a les ONG , que si la gent que és allà cobra sous i tot un seguit d’ excuses. Jo sóc dels que estic convençut que la cooperació internacional ha ser el més professionalitzada possible , el cooperant ha d’estar molt preparat , molt format , ha de saber molt bé el que anirà a trepitjar i per que servirà l'esforç en el que col·laborarà .
En un món com el nostre, tant remogut , amb tantes desigualtats que generen tanta violència , cal actualitzar les formes de cooperació perque siguin útils i menys perilloses . Benvinguts a casa Albert i Roque

Tornem-hi

Viatjar és una de les meves passions.Soc dels que sempre estic a punt per conèixer altres realitats.Veure el mon, compartir altres maneres de viure , crec que ens obre noves perspectives i ens dóna més arguments i idees pel nostre dia a dia. Aquest any , per Califòrnia , he pogut retrobar vells amics a Les Vegas, recordar els meus anys de militància activa contra la sida i a favor dels drets dels homosexuals amb gent coneguda de San Francisco, gaudir de la natura en els impressionants parcs naturals de Yosemite i Sequoia , banyar-me a l’ Oceà , bons capvespres a la platja amb molt bona companyia. Però mentre tant el mon seguia . EEUU anava per primer cop a recordar la masacre d’ Hiroshima que ells van provocar , fa un any hi era jo , i que malgrat tot no n’ han après res de res i segueixen fomentant guerres i aguantant dictadures . El drama Pakistan i India amb la poca solidaritat internacional i la ineficiència d’ un govern per estar al costat de la gent que pateix . De la Mesquita de Lleida a la de la zona zero de NY . Cal actuar sense complexos per que els drets de tothom siguin respectats . Les dones policies de la frontera de Melilla .Els controladors aeris i la por a una vaga . El desglaç de l’ Àrtic per aquells que creuen que no hi ha canvi climàtic.Puja d’ impostos si o no?. Les lapidacions de nou davant la impassibilitat d’ occident . El recurs de la Defensora del Poble , al meu entendre els Síndics , els defensors , no hem de fer la feina dels polítics. Els “Manters” i la gran assignatura pendent de la democràcia : el finançament del mon local . La senyora Amèlia que ha patit un cop més el que és el mur de la insensibilitat social d’ alguns servidors públics . La senyora Marta que malgrat lluità molt no s’ en ha sortit i la lentitud absolutament indigna de l’ administració de justícia l’ ha deixat sense casa al carrer . …. El mon segueix , tornem al nostre dia a dia , hi ha moltes causes per les que lluitar , molta gent a la que fer costat i massa coses a canviar. .