dimarts, 26 de juliol del 2011

diumenge, 24 de juliol del 2011

dimarts, 19 de juliol del 2011

Encara

Diumenge, mentre el cor Nigerià de Gospel feia un recital meravellós, celebràvem, un any més, el “Memorial delVIH/Sida”. Mentre ho fèiem, em venien al cap imatges dels primers anys a ActuaSabadell, ara Actuem, anys duríssims en què entre tots començàvem a descobrir la mortalitat i la perillositat de la pandèmia del VIH/Sida. Se m'apareixien, mentre escoltava el Gospel, moltes cares d'anys enrere: l’estimat i enyorat Kostas, en Pere, en Jordi, la Alicia….. moltes cares i cadascuna d'elles amb un record que em retornava la idea de la injustícia. La mort molts cops arriba a deshora i de forma injusta. No obstant això, en el cas de tots ells la injustícia la van viure abans de morir amb el judici que els va sotmetre aquella societat, amb l'estigmatització que van patir, amb la marginalitat i la discriminació de tracte. Recordo amb especial repugnància com s’en va negar l'església dels "Padres" per fer un funeral per por al "tipus de gent que vindrà”. Sort varem tenir del Pare Mallol que ens va treure les castanyes del foc i va fer aquell i molts d’altres funerals,pares que no volien saber res del seu fill o filla malalt o veïns que es manifestaven contra cases de respòs. Una època trista que ens ha de fer veure que discriminar no és un dret, que no podem "fer fora" aquell que no és com nosaltres i en nom de la por tot s’hi val. A ple segle XXI, cal seguir amatents, ja que molts del elements que es van dur a aquella situació d’injustícia social , avui encara persisteixen.

dijous, 14 de juliol del 2011

ESFORÇ?





No descobreixo res si parlo que la situació econòmica del nostre país no és bona i que segur que calen esforços de tothom per resoldre la terrible situació que alguns , que per cert són els que pateixen menys els efectes de la crisi, ens ha portat . Ara la societat ens toca resoldre la papereta i fer esforços. Un cop més la gent “del carrer” ha de resoldre i patir els que altres han fet malament.
Però que vol dir esforços?, abaixar el sou dels funcionaris? És un esforç. Menys inversió en carreteres? També ho és. Menys parades d’ una nova línia de metro? Si ,és un esforç. Augmentar algun impost? També . Ara el que no és un esforç és no poder anar a un CAP quant no et trobes bé. No això ja no. Hi ha una línia vermella que no es pot traspassar i aquesta és sens dubte la sanitat, també educació. Ahir ens donaven la llista dels caps que tancaran a Sabadell “per vacances” a l’agost, i els que no faran urgències .. una llista ofensiva que al meu parer menysprea a les persones . On es pensen que anirà ara la gent que no es troba bé? Que es quedarà a casa patint per no gastar diners a l’administració? Doncs al Taulí i que passarà? , no cal ser un físic nuclear per endevinar-ho, que col·lapsarem de nou el Taulí.
Trucar si et trobes malament a un número de telèfon i per allí un metge et dirà com ho veu? No . Esforços de tothom ? quin remei, però retallar en sanitat i d’aquesta manera tant “bèstia” no és un “esforç” , és rotundament inacceptable.

divendres, 1 de juliol del 2011

Dilluns

Començàvem la setmana recordant-nos que encara ens cal celebrar un dia per despertar consciències i posar davant del ulls de la gent que encara hi ha perquè treballar en la lluita contra l’homofòbia i lesbofòbia, el que anomenem dia de l’orgull. Un dia en que els gais diem al mon que no ens amaguem de res, que volem viure en quotidianitat la nostra sexualitat, la nostra forma de ser sense esperar cap “misericordiosa tolerància”. Els mitjans han tret com sempre la cara més lúdica de la diada, res a dir si va acompanyat també del compromís de molta gent en la defensa dels drets de les persones. Van sortir només les carrosses de la rua i la festa i no hi havia fotos de les tres pancartes reivindicatives.

No ens hem d’amagar de res . La rua, el Pride, doncs molt bé, volem riure i ser feliços , perquè això no està renyit amb la lluita aferrissada pels drets de la gent, pels nostres drets. Ens cal encara molta pedagogia,molt exercir de persones civilitzades i permetre que l’altre sigui diferent. Només així, amb generositat i si podem amb alegria bastirem aquesta societat nova que tant analem.