divendres, 15 de juny del 2012

Moment


Voldria compartir la introducció del discurs de l’acte de presentació de la Memòria del Sindic 2011 a la ciudadania  que vaig pronunciar del passat dia 31 de maig al casal Pere Quart de Sabadell.

El Sindic esta molt preocupat per l’augment alarmant de persones que venen a la nostra oficina, ens escriuen mails, ens truquen… explicant-nos situacions personals i familiars dramàtiques. Son les víctimes de la crisis, persones que han perdut la feina que s’els ha acabat el subsidi o que no en tenen , que estan a punt de perdre la vivenda o ja l’han perdut. Gent a les que s’els han suspès o denegat ajuts, o ni tan sols han rebut resposta despres de mesos d'espera a la seva sol·licitud. Gent que mai hagués imaginat haver d’anar a un servei de protecció social, persones que  disposaven de recursos econòmics i que no saben  ni per on anar per demanar els ajuts socials.

El Sindic esta plenament convençut que es la nostra responsabilitat contribuir en el debat social sense entrar a valorar posicions, programes o projectes politics, perquè tinc clar quin es el nostre paper i on son els límits. Però no vull oblidar mai en la meva acció, que els drets socials son drets humans i estan protegits per moltes normes jurídiques des de la Normativa Europea , la constitució Espanyola, l’Estatut d'Autonomia i les Ordenances Municipals.

Se que  tinc assignat, com a principal objectiu, analitzar les queixes de la ciutadania  i resoldre d’acord amb la llei amb una protecció avançada dels drets de les persones i en el principi d'una bona administració, i per suposat, corregir la mala praxis de l'administració. Però també ens correspon promoure la cultura del respecte dels Drets Humans i aquí dins hi ha clarament els drets socials. Les institucions de defensa de drets no podem ignorar el que passa al nostre voltant i  hem de posar-nos amb fermesa al costat de les víctimes innocents d’un sistema pervers que els ha dut a la pobresa, trepitjant indecentment els seus drets. Úniques víctimes i les úniques persones que paguen la mala gestió  perquè els culpables de  debò  no han assumit cap responsabilitat ni legal, que la tenen ni  molt menys ètica. Perdó, si, l‘únic que ha anat a la presó es en Bernad Madoff, que es el que va enganyar als rics, la resta res de res.

Un sistema que crea un Banc Públic Central Europeo que deixa diners als bancs a un interès baixíssim, perquè aquests comprin deute dels països a un interès altíssim , ofeguen als països i s'enriqueixen indecentment.