Què trist

“Ni un solo judío murió en las cámaras de gas”. Aquesta és alguna de les perles que aquest senyor, que forma persones per ser sacerdots, no es cansa de predicar. En té un grapat més. Però el que ja no entenc és perquè ningú el porta davant d’un jutge i no se’l rehabiliti. Avui he dinat amb gent de parròquia, fidels. Gent que creu en l’Església. Estaven indignats i no m’estranya. És una llàstima, però no rehabilitar gent així el que fa és apartar a molta creients, bona gent , dels seus “pastors”.

19 dies del 2009

Ja fa dies que volia escriure coses al Bloc però aquesta setmana ha estat moguda. De les diferents coses que he fet em quedo amb aquest petit recull.

Una senyora a qui l’Ajuntament li ha obert un expedient de disciplina (res a dir, és el que ha de fer quan alguna cosa no està bé) per un aparell d’aire condicionat instal·lat fora de normativa. Això em fa plantejar l’eterna pregunta: qui n'és el responsable? Aquell instal·lador autoritzat que, sense informar-te, t'ho col·loca fora de normativa i lògicament et cobra? O el ciutadà/client que contracta un professional per que li faci una feina? D'això se n'ha de parlar perquè hi ha molts tendals, aires condicionats, tancaments... fora de normativa. Però qui els ha instal·lat ha de saber que feia una il·legalitat. No si val cobrar i marxar.

Un senyora amb tres fills en cadira de rodes i un pis no adaptat i, a més, amb escales per entrar-hi. Tot i que des del Síndic estem empenyent per que es solucioni, és extremament ferragós resoldre-ho. Mentre es troba la solució, la senyora segueix malvivint i els nens ho tenen difícil per sortir.



Sopar de San Sebastian de los Ballesteros. Sempre és agradable veure que els diners no ho són tot i que la voluntat d’uns quants és capaç de moure a molts. En aquest cas a unes 350 persones!

La resta són les males notícies de sempre que veiem a la premsa: la reconstrucció de Gaza, que ens ha fet oblidar la misèria a altres parts del món i una esperança en forma d’afroamericà: l’Obama. En aquest cas, la música sona bé. Té reptes molt importants al davant. Desitjo que el deixin dur a terme les seves bones intencions.

El preu de la salut

Em sembla una molt bona notícia que es comercialitzin preservatius barats entre els joves. Això, que no té res a veure amb la promiscuïtat, és una mesura que hauria d’alegrar a tothom per que és una manera de protegir. Malgrat tot encara ens quedem curts. Haurien de ser gratuïts. Toquem de peus a terra: els nostres joves són això, joves i, per tant, tenen moltes possibilitats de practicar sexe. I els poder públics han d’assegurar el seu dret a una sexualitat sana. Una altra cosa són les lògiques consideracions de la consciència de cadascú, que és evident que ha de guiar a aquells joves que decideixin viure d’acord amb uns valors religiosos. Res a dir. Però la resta també té el dret a una sexualitat sana i assequible a la seva butxaca. He vist massa vides trencades com per permetre'm el luxe no apostar per una prevenció propera.

Escoltar

Ahir a la tarda estava a l'Oficina, al Casal Pere Quart, on en una de les sales del primer pis hi havia una xerrada d’en Santiago Carrillo. De sobte un grup de persones va intentar rebentar l’acte: privar de la paraula a algú que no pensa com ells.
No entraré en la història del sr. Carrillo, més que res perquè sóc conscient que en les èpoques que li va tocar viure la primera part de la seva vida publica es trobava en una societat alterada.
M’entristeix que es rebentin actes on la gent va a explicar coses. Fonamentalment perquè crec cegament en el poder de la paraula i en el diàleg. Aquest escoltar-nos els uns al altres es l’única cosa que podrà salvar aquest món de més guerres i misèries. Es comença rebentant actes, se segueix rebentant caps a patades i s’acaba en una guerra. Tots aquells que ens indigna això tenim deures a fer: no podem reproduir la manca de diàleg en el nostre dia a dia. Res de discutir-nos per una condició que no es agrada de l’altre. Perquè algú es coli, perquè algú no pensa com nosaltres anem imposant la cultura del parlar i escoltar. De mica en mica els que volen acabar violentament amb els que no pensen com ells aniran quedant més i més sols i soles.

Sí o no

No sé si Déu existeix o no. De fet crec que ningú té una manera de “demostrar-ho”. Si bé és cert que molta gent és feliç “vivint-ho”. El que segur existeix són els valors, la llibertat, l’estimar... i això no és patrimoni de ningú. Hem de buscar els camins que ens fan ser feliços i la realitat és que no existeix un “estàndard” de ser feliç. Algú és feliç passant-se el cap de setmana a casa llegint i altres sortint fins les 6 de la matinada. A uns els fa feliços pregar i a altres ser voluntaris en una ONG. Hem d’anar en compte amb el que no ens deixa ser feliços ni a nosaltres ni als altres.
“Exportar” com hem de ser-ho o com hem de viure no és bo. No podem dir a la gent com han de ser feliços i com no. No podem imposar als altres una determinada manera de veure la societat. Podem, i hem, d’explicar la nostra manera d’entendre el món i defensar la llibertat d’expressió sempre. Quan nosaltres volem comunicar i quan ho volem fer els que pensen diferent. Convèncer si. Imposar no.

Ells no

No té massa gràcia, home està molt bé que hi siguin, que en èpoques no extremes, les agències humanitàries en especial de la UN estiguin en llocs on la població civil pateix. Però és inacceptable que quan les coses es posen lletges, corrin a marxar. Per dur que sembli, han de quedar-s’hi. No val l’excusa de la seguretat. Doncs per què hi han els cascs blaus? Si ells no estan segurs, què passa amb la població civil? Per si algú no sap de què estem parlant, parlem de drets humans, de la vida. I s’estranyen de què el món li costi creure en la UN?

Holocaust

Aquest dies se senten moltes veus que criden contra el govern d’Israel per l’atac que està fent a la franja de Gaza. No n’hi ha per menys. És una salvatjada sense disculpes. El que ja no sento tant són manifestacions contra Hamàs. Aquest són uns terroristes, uns integristes, capaços de tot. També hem de cridar contra ells. Uns i altres es comporten com uns salvatges que no tenen cap respecte per la vida humana. I mentre tant l'ONU un cop més incapaç de posar fi a aquesta barbàrie. Per què deu servir la ONU? Si no li toca a la ONU qui és l’encarregat d’alliberar als paletins de Gaza dels les bombes d’uns i altres. El govern d’Israel deu saber que els Palestins no són necessàriament Hamàs. Gandhi ja va dir allò de “la violència només genera violència”.

Ja el tenim aquí

Com aquell que no vol la cosa ja ha arribat el 2009. No m’he fet cap propòsit dels típics. M’agradarà anar creixent en les ganes d’aprendre i de compartir. En saber-me posar cada cop més al lloc dels altres. D’entendre que el fet de no pensar igual no vol dir que no tinguin raó. I m’estarà bé gaudir de les petites coses. Seguir trobant en les coses d'entrada insignificants una font de felicitat.