I, com sempre, s'acaba l'any

Hem tingut un 2009 que no m'ha acabat de convèncer. Massa fracassos col·lectius, no podem dir que ha anat tot bé.

Aquest any el recordarem per moltes coses, sobretot per la crisi que ha afectat a gran part de la població, però també per altre fets:

• L'estrepitós fracàs de la cimera del canvi climàtic a Copenhaguen. Enguany ha guanyat la sensació que perquè cal preocupar-se pel planeta si quan les coses vagin maldades jo ja no hi seré?.
• L'increment constant i sense pausa de molts nens i nenes que cada dia moren de gana mentre altres gastem milions i milions d'euros en promocionar guerres.
• Un Premi Nobel de la Pau que justifica la guerra.
• Una societat i unes institucions a Europa que creen menjadors socials que deixen a "l'exposició pública" constant de la seva situació a les persones que no tenen recursos per menjar. Perquè no pensem en un "tiquet restaurant" d'ús més anònim?
• Massa gent promocionat l'odi...

En definitiva, un panorama decebedor, gens engrescador per engegar un nou any.

Amb tot això, miro el futur i em descriuen una generació de joves sense valors, que potser sí que hi és, però actualment qui dirigeix el món no són ells, sinó homes i dones de 35 a 50 anys, així que no és responsabilitat dels joves, sinó que nosaltres, la nostra generació, alguna cosa no acabem de fer bé.

Però no vull acabar l'última reflexió d'aquest 2009 sense una porta d'esperança i de futur. No tot està perdut si cadascú de nosaltres, tots i totes, invertim en la corresponsabilitat, tant dels nostres drets i els dels nostre veïns i veïnes com en intentar que tothom pugui viure en aquest món. Ahir mirava un anunci, no recordo de qui era, potser UNICEF, que parlava en primera persona de com podem comprometre'ns sense assumir una militància activa, que per a mi és el recomanable, en els Drets de les persones i els drets del planeta. Ens explicaven com invertir pocs diners i l'ús que en farien d'ells. Em va semblar seriós i interessant. Fer-se soci d'entitats serioses i valentes de comprovada eficiència.

Per tot això, aquest 2010 seguirem reflexionant, buscant i treballant perquè sigui molt millor que el 2009. Crec que fora bo que tots i totes hi col·laboréssim. Bon any!

Voluntaris

Ahir vaig anar a un acte de reconeixement als voluntaris de la ciutat, a la gent que fa anys que dedica una estona del seu temps a millorar el dels altres, sense esperar res a canvi. Esta bé. Actes com aquest han de servir per motivar-nos, per reconèixer la tasca feta, però també per fer pujar l'autoestima personal i col·lectiva i per dir-nos els uns als altres que no tot és dolent, que encara hi ha moltes coses bones en aquest món, que val la pena viure i treballar per fer-lo mes just, que hem de promocionar uns valors i que la bona gent és majoria. Per a mi, aquesta és un manera molt bona d'agafar idees per allò de "per cap d'any fer-se bons propòsits".

Dia dels Drets Humans

Tal com us deia, un cop passat el dia dels Drets Humans, el món segueix rodant. Avui, hem llegit al diari com un premi Nobel de la Pau justificava la guerra! Després d’això, ja no sé què més podem escoltar.

Per sort, ahir vaig acabar el dia amb molta esperança. L’acte que va organitzar el Síndic Municipal, dins del programa d’Educació en Valors, iniciat a Sabadell i que ara altres Síndics també fan a les seves ciutats , va ser un acte emotiu. Els nois i les noies van dir amb contundència:

“Per això diem: Que tots els nostres companys i companyes –siguin com siguin- són iguals i no ens en riurem d'ells ni els ho farem passar malament. Entenem que els covards són els violents”

“Per això diem: Que no discriminarem, ni aïllarem, ni ho farem passar malament a ningú per no ser com la majoria. Entenemque tothom - sigui com sigui - és persona i company o companya nostre”

“Per això diem: Que no volem que l’assetjament s’instal·li al nostre voltant i que preferim estar al costat dels que pateixen agressions per part dels covards que de part dels qui agradeixen”

“Som conscients que a la gent que ens ven droga no els importem res, que per a ells només som una manera fàcill de fer diners. Per això diem ben alt: no a les drogues! I en defensa de la nostra vida denunciarem com sigui, fins i tot anònimament, a aquella gent que vol destruir la nostra vida”

“Per això diem: Que malmetre l’espai públic fa una ciutat menys agradable. I que som conscients de la sort que hem tingut en néixer en una ciutat com Sabadell ino a altres parts del món. Sabem que la ciutat és de tothom i per això la respectarem"

Els testimonis de Sama, l'Arnau, en Carles i l'Íñigo van posar davant dels alumnes la realitat del racisme, del bulling, de la droga i de la violència.

També la xerrada de l’amic Íñigo Lamarca, defensor del Poble Basc, va ser molt interessant, ja que va parlar-nos de les minories i de les minories invisibles. I de la roda de la Pau, en un dia especial en que es demanava posar fi a la vergonya de permetre que una dona, la Sra. Haidar, estigui retinguda contra la seva voluntat davant la més absoluta indiferència de la Unió Europea i un indigne "no és culpa meva" "ah, doncs meva tampoc" entre Espanya i Marroc.

La tenacitat de la gent ens dona motius per a l’esperança en un món millor.

Dia Mundial dels Drets Humans

Especialment avui, recordem que els éssers humans tenim drets. I com passa massa sovint, ho recordem tan sols el dia que “ ens diuen”, potser algún més i prou. Desprès el món segueix rodant i els humans continuem fent la nostra.

Milions de nens i nenes sense escolaritzar, pena de mort, integrisme, pobresa extrema, explotació sexual, privació de sanitat, malalties, fam, explotació infantil, guerres... aquesta és una pinzellada ràpida de com està el tema dels drets humans al món, de com estaran també un cop hagi passat el dia 10 de desembre. De nosaltres depèn que el dia 11, i els que vindran, alguna cosa canviï o no segueixi igual. Com a mínim que no sigui amb el nostre suport ,ni actiu ni passiu. Les persones hem de demanar ben alt que els polítics es creguin els drets humans i els apliquin. Les lleis s’han de fer pensant-hi i sempre en defensa dels drets dels humans.

Amb els drets humans passa allò que sembla que tot queda massa lluny per fer res. Vivim en països que, com a mínim, ho tenim tot resolt per això de la democràcia i, per tant, vist tot, ens preguntem: què puc fer? Puc indignar-me. Dir què faria jo si manés i poca cosa més. Jo crec que no. Que podem i hem de fer molt més. Els drets humans també depenen de nosaltres, de la gent del carrer, per què al nostre voltant també es vulneren els drets humans. Fer nostra també la responsabilitat d’un món millor des de la nostra manera de fer la nostra manera d’actuar.

Es bo que portem els drets humans a la nostra quotidianitat. Cada cop que no fem cas i no alimentem l’odi, cada cop que no utilitzem el desprestigi, cada cop que estimem algú, que reciclem, que fem feliç a l’altre... cada cop que anem a passar una estona amb algú que està sol, cada cop que no ens deixem provocar... cada cop que fem un planeta més agradable... fem un món millor.

Actualitzem o creem el nostre propi codi ètic, el nostre manual per fer un món millor. Pensant amb allò en què podem incidir cadascú de nosaltres des de la nostra realitat, el nostre dia a dia. Aprofitem el nostre lloc, les nostres oportunitats. Tot allò que estigui al nostre abast per defensar, per posar damunt de la taula, la defensa dels drets humans. Així, i nomes així, prenent part activa tota la societat, podrem millorar aquest món.

10 de desembre, Dia Mundial dels Drets Humans.

Convivència

Aquest dies ens arribava que els suissos han decidit que es prohibeixin per llei els minarets. Es prohibeix per llei. Però, darrera, que hi ha? Hi ha la por a la diferència, el no voler el que és diferent, el carregar-se tot allò que no és com jo vull, el creure que el món només és d'uns, el pensar que tothom és dolent només pel col·lectiu al qual pertanyen... És cert que Suïssa ens queda lluny i, la veritat, és que no m'imagino que al nostre país s'arribes a una llei així. Però no és menys cert que el tema de fons que ha fet que la gent digui que no volen els minarets aquí també hi és.

El dia a dia ens porta massa situacions que generen odi i cal ser-hi atents. Fugir d'aquest missatge que només ens pot dur a una societat malalta. La vacuna contra aquesta malaltia és la fermesa dels que pensem, dels que volem, una societat lliure del virus de la mentida, de l'odi, la maldat, la corrupció... No alimentem aquesta "soca". Diguem ben alt: NO ens interessa!