Fa molts dies que no escric al bloc i no serà que no tingui coses per comentar, a veure si agafo de nou el bon costum d'escriure-hi.Estic (diumenge) llegint el diari al solet abans d’anar a l’Acte Centre de commemoració del 8 de març , dia internacional de la dona, a Sabadell. I un cop més tornem a parlar de dies mundials , aquestes dates que caldria eradicar però que malauradament no podem , encara hem de posar dates al calendari per recordar el que seria obvi ,la defensa dels drets de les persones , la igualtat. No sé quant podrem celebrar el dia mundial que commemora que ja no calen dies mundials . La violència contra les dones, els masclismes, o l’hi posem el nom que vulguem ,no és més que el denominador de tots els dies mundials ,els drets vulnerats. Caldrà que entenguem que no serveix de res que ens posem les mans al cap pel que passa al Sahel, a Síria, a tantes parts dels mon, i seguir fent acudits d’ indiscutible mal gust, sobre les dones. Sentir crits al costat de casa i no fer res. Deixar el “Glasex” com una extensió més de la dona . Fer que sigui ella qui “porti” la casa i la família. Del que estem parlant és d’un compromís personal ferm amb els drets .Fer-nos el nostre propi full de ruta cap a la nostra pròpia declaració i compromís amb els drets humans. Un actiu i un passiu de l’estat del nostre “balanç” amb els drets de les persones començant pel que tenim a tocar, pel nostre cada dia
