Com tot, el 2010 també s’acaba. A estat un any que no passarà a l’història com un gran any. Massa coses que no han anat bé i poques de les que podem sentir-nos contents, clar que n’hi ha de bones, en 525.600 minuts només faltaria que no hi hagués res de bó. La veritat és que ara no entraré a fer una llista d’allò que penso que ha anat bé o malament aquest 2010 ni a nivell general ni particular, prefereixo molt més pensar en el futur, i en especial com col·laboraré jo en el meu dia a dia a que d’aquí un any puguem pensar que el 2011 ha sigut millor que el 2010.

Espero amb il·lusió i amb ganes de fer moltes coses el nou any però si hagués de desitjar alguna cosa, seria que els valors i els drets de les persones siguin l’eix on girarà l’actuació individual i col·lectiva.

Un millor 2011

El Blog.

Estimat blog, fa dies que et tinc una mica oblidat, segurament anar una mica més atabalat del compte no és excusa per no comentar coses que passen i explicar-te els pensaments que tinc . Em sap greu. I em sap greu que em passi a mi que sóc un enamorat absolut de la comunicació, i no serà que no hagin passat coses!

T’encomentaré quatre:

L’espantós nombre de dones mortes a mans de salvatges que ens ha de refermar en que educar en la cultura del “machito” segur que ajuda a que hi hagi qui pensi que té dret a maltractar i matar.
Una altra: de nou l' SGAE, que sembla vol incremetar els seu botí amb l' “impost” a la Marató de TV3. Tant és si tot Catalunya es solidaritza amb una causa noble, per a ells la única "noblesa" és omplir el calaix tant si ve del barber del barri com d’un casal d’avis o d’ on sigui .
La sentència del Suprem sobre el Castellà a les escoles, simplement: innecessària i fora de lloc, no entenc com encara hi ha qui s’encaparri en trobar problemes on no n’hi ha .
I la darerra: ja tenim 129è president de la Generaltat. Això vol dir alguna cosa sobre el què és Catalunya, la nostra història com a nació i el nostre dret a decidir el nostre futur.

Drets Humans

Avui és el dia dels drets humans. Aquesta història que ve de lluny, els Grecs o els habitants de Mesopotàmia o Xina tenien codis ètics de conducta on buscaven la dignitat de les persones, fins arribar més tard i despres de 16.000 persones guillotinades a la Declaració dels drets dels homes i del Ciutadà. I També ve de lluny saltar-se els drets de la gent posant per davant de tot els diners .

La veritat és que hem avançat força , malgrat que a moltes parts del món els drets humans no es deixen exercir i s’esclafa qualsevol acció que vagi en el camí de la dignitat dels homes i les dones.

El nostre dia a dia però ens ofereix moltes oportunitats de fer un món millor, coses quotidianes que fan que al nostre voltant el món sigui respectat. Ahir al vespre vaig tenir la sort de compartir amb un grup de gent que fa coses pels altres, com per exemple: llegir un llibre a un malalt, ensenyar a llegir i escriure a gent que no en sap, passejar amb algú que està o es troba sol, gestionar el dia a dia a persones que no ho poden fer; una llarga llista de coses que fan que el món sigui millor. Gent corrent que dediquen una estona del seu temps per fer un món més clar i humà. Ells i elles canvien el món escampant-hi amor . És la cara de la sinceritat, dels valors que haurien de ser la fita cap on dirigim la nostra manera de fer d’aquells que ens diem humans.

1 de desembre.

Encara no. Malauradament encara no podem cantar victòria. La Sida continua essent protagonista d’una de les cares més tristes d’aquest món. Els aliats de la malaltia segueixen actius. Encara es crida a no fer servir el preservatiu i amb total impunitat diuen que no és útil . Massa gent pensa que això no va amb ells i tenen pràctiques de risc. Està passant allò que passa amb les gran catàstrofes de la terra, només prenem consciència d’elles quant les tenim al davant. I la SIDA jo no forma part de les noticies del dia. A voltes penso que tants morts, tant de patiment no es mereixen que encara avui la gent tingui discursos i pràctiques assassines. Per sort la situació ha canviat molt a casa nostra , però això no és pretext suficient per baixar la guàrdia.