diumenge, 26 d’abril del 2009

Alo Presidente



De nou Chavez. Està plovent a bots i barrals a fora i jo assegut a casa fent un cafè i llegint la premsa tot escoltant música. Un moment dels que m’agraden. De sobte, llegeixo que en Chavez ha decidit teure tot de llibres de les biblioteques (del tipus d'allò de cremar la cultura). De tota la llista em sorpren un: "El petit príncep", d'Antonie de Saint Exupery. Vaig a buscar-ho a la prestatgeria. Està vellet i fa molt de temps que no l'obria. Veig que el vaig comprar l'any 1980. El fullejo i de cop paro perquè no sé entendre què ha vist de perillós aquest "fenòmen" de president en aquest llibre. Segueixo pensant que és un llibre que et porta a l'amor, a uns valors, a pensar per tu mateix, a creure en l'amistat... ah! Deu ser això! Deuen ser aquests conceptes els que fan por a aquest president. Serà allò de que algú té pot del que no coneix.
Bé, seguiré llegint el diari i, de passada, a veure si m'oblido de la pel·lícula d'ahir: “Lat den rätte Konna in” (deixa’m entrar): en Joan em va dir que era sobre l'assetjament escolar i, de fet, a qui "ataquen" és a l'espectador. No entenc tanta violència, amb vampiressa de 12 any inclosa!