ETA

Un bon amic em deia que en "calent només els canelons i per Nadal", així que fidel a aquesta màxima he esperat uns dies a escriure sobre la fi de la lluita armada d’ETA. Aquesta història té molta sang, molt de patiment i moltes ferides obertes i estic convençut que no es pot parlar amb lleugeresa.
No m’han sorprès massa el que s’ha anat escrivint, cadascú ha estat fidel al que ja sabíem. El meu pensament és que és una bona notícia, tot allò que ens allunyi dels integrismes i de les violències és molt bo. Els moments històrics volen també gests històrics, que estiguin a l’ alçada del moment. Amb això vull dir que tothom que tingui influència en la fi d’ ETA hi posi el millor d’ell o ella . Només així podem avançar i viure un present i un futur. Aquest és el millor homenatge a tantes víctimes innocents que van morir sense saber perquè , per pensar diferent. Bastir la societat del demà sense que aquests criminals en formin part depèn en gran mesura de les passes que com a societat donem aquest dies.

Compromís

Avui és el Dia Internacional per la Eradicació de la Pobresa,de fet podríem dir sense risc d’equivocar-nos que més que el dia és l’època de la pobresa. Hi ha gent, molta gent que ho passa molt malament, que la situació econòmica en la que sense dubte alguns, que ni abans ni ara són “pobres”econòmicament,crec que són “miserables” èticament ,això si , han portat a incrementar els nivells de patiment de molta gent.

Avui un pilot de xifres ens farà rumiar i de ben segur ens faran apuntar cap els culpables i també teoritzarem molt i molt, i trobarem receptes màgiques per sortir d’aquest forat ipso facto.
Esta bé que pensem com hem arribat fins aquí i també que tinguem solucions, ara jo soc partidari d’afegir el , i jo,que puc fer realment ? Puc aprofitar per posar els meus valors com a persona al dia i malgrat no ser el culpable directe d’aquesta situació social i econòmica , ser militant actiu amb fets concrets , palpables d’estar al costat de les persones que pateixen, dedicant-t’hi unes hores al dia, al voluntariat generós, al treball per l’altre, rumiar que puc fer, a ser actor principal de la meva societat, a ser protagonista d’un altre mon , a militar per l’altre i no ser una dent més d’un engranatge inhumà, que té el diner com a únic referent. Passar del pensar això passa perquè aquells ho han fet fatal al , la culpa segur és d’altres però la solució passa també pel meu compromís personal, per la meva acció.

"música"

Sabadell es porta a la pell. I a més la gent de Sabadell estem orgullosos de ser-ho . La nostra ciutat des de fa temps i fonamentalment gràcies a un “invent” que és la comissió de la convivència , que està formada per entitats socials, polítiques, Ajuntament i també el Síndic, ha treballat amb una sola veu per dir no a l’odi. Els que la van crear ho van fer en una ciutat que malauradament hi havia moltes persones d’ ideologia feixista que no s’estaven d’exercir d’ intransigents i salvatges. Gràcies en molta part a l’esforç d’aquesta comissió avui tenim una ciutat lliure d’aquesta xacra.
Ara de nou , per segon any, sembla que un grup de feixistes volen organitzar un concert de “música” apològica a l’odi en una sala de Sabadell i de nou Sabadell ha dit no. Celebro molt la determinació claríssima de l’ Alcalde a impedir-ho . La postura de la Comissió de la Convivència d’ ahir que un cop més s’ha posat al cantó de la llibertat i dels drets humans i també l’empeny del Fiscal per delictes d’Odi de no posar-los-hi fàcil, i de les entitats i persones de la ciutat que han sortit al carrer per defensar la pau . Jo no sé que passarà demà però el que si sé que Sabadell ha fet tot el que ha pogut per impedir aquesta barbaritat . Un cop més estic orgullós de ser Sabadellenc .