EL 23 D'AGOST ENS HI TORNEM A POSAR. Ah! i amb Facebook!
divendres, 30 de juliol del 2010
dimarts, 20 de juliol del 2010
Sakineh Mohammadi Ashtiani . Una nova víctima més que cal afegir a la llarga llista de barbaritats d’ aquests món . Un país més que es passa els Drets Humans per sota la planta dels peus . Una oportunitat perduda més per tal que l'ONU es planti , i que es converteixi en un “club” de països que defensa els drets humans . Una visualització més de que signar o no la declaració dels drets humans és ben igual . A aquesta senyora la volen assassinar per exercir la seva llibertat i tan més si estava casada o no , si el seu marit havia mort feia 2 anys .. m'és ben igual . La realitat és que encara estem lluny , molt lluny de que els drets humans es respectin i si qui no els respecta té petroli doncs encara més impunitat . No em vull allargar però per curiositat busqueu el negoci que dóna la UE a l’ Iran . Així que si us plau , per decència qui hi faci negocis que calli . Ens cal un codi ètic per fer-lo complir , amb un bon seguiment , i els països que no respectin els drets humans , que segur també exploten al seu poble , cal tancar-los l’ aixeta i una Cort Internacional perseguir als seus dirigents .
dimarts, 13 de juliol del 2010
L' altre manifestació
El dissabte vaig anar a la manifestació . Crec que els pobles han de poder decidir el seu destí i penso que la voluntat popular és la màxima expressió dels ciutadans i ciutadanes i ningú en pot estar per damunt . Respecto que el Tribunal Constitucional no ha fet res d'il·legal , però a voltes el que és legal no sempre és just .
Com a president del Fòrum de Síndics i Síndiques locals de Catalunya, Òmnium cultural em va convidar a la capçalera on hi havia molts politics i molts representants de la societat civil catalana. Al llarg del poc tros que vam poder caminar per fer la manifestació fins a arribar a la Gran Via de la capital catalana, vaig poder observar, amb tristor i preocupació, com al pas de la capçalera, molta, molta, però molta gent insultava a la classe política , fins i tot hi havien moltes cares d’ odi . Em va sobtar,. Caldrà donar-hi algunes voltes més però és evident que el que hi havia , el que hi ha , el missatge que es donava, era que estaven farts dels polítics , que no és el mateix de la política . Hem de rumiar-hi . Perquè la gent està farta dels seus representants? perquè s'els vol “enviar a casa?
Alguna cosa no s’ ha fet bé i la societat fa temps que llança missatges dient que n'està farta Alguna cosa cal canviar . Algú ha d’ escoltar què és el que diu el “Poble” . D’ altra manera segur que el futur col·lectiu que ens espera no és el millor , perquè nomes junts es pot bastir un país .
Com a president del Fòrum de Síndics i Síndiques locals de Catalunya, Òmnium cultural em va convidar a la capçalera on hi havia molts politics i molts representants de la societat civil catalana. Al llarg del poc tros que vam poder caminar per fer la manifestació fins a arribar a la Gran Via de la capital catalana, vaig poder observar, amb tristor i preocupació, com al pas de la capçalera, molta, molta, però molta gent insultava a la classe política , fins i tot hi havien moltes cares d’ odi . Em va sobtar,. Caldrà donar-hi algunes voltes més però és evident que el que hi havia , el que hi ha , el missatge que es donava, era que estaven farts dels polítics , que no és el mateix de la política . Hem de rumiar-hi . Perquè la gent està farta dels seus representants? perquè s'els vol “enviar a casa?
Alguna cosa no s’ ha fet bé i la societat fa temps que llança missatges dient que n'està farta Alguna cosa cal canviar . Algú ha d’ escoltar què és el que diu el “Poble” . D’ altra manera segur que el futur col·lectiu que ens espera no és el millor , perquè nomes junts es pot bastir un país .
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
