Informació?

Hi ha coses que es fan difícil d’entendre. Per exemple, aquesta necessitat de “perseguir” a les famílies de les víctimes de l’accident d’avió de Barajas. No sé perquè cal saber en directe del patiment de la gent, com se senten, aquella família en la que s’han mort tots, aquella avia sense net, aquella nena que ja no nedarà mai més. No crec que això sigui informació, més aviat em fa l’efecte que és violació de la intimitat però clar, serà que “ven”. Aquestes notícies venen diaris, revistes, televisió. Això vol dir que aquesta repugnat forma d’informar té culpables compartits, els que l’elaboren i els que la compren.

No ho podem tenir tot controlat
Ara sembla que molta gent qüestiona si volar és segur o no. I anar en cotxe? en autocar? En ten? a peu? El risc d’accident hi és sempre i encara que el tant per cent sigui un o l’altre, quant et toca a tu és el 100x100. L'accident de Madrid és molt trist per les víctimes i per la gent que es queda a “terra” sense aquelles persones que s’estimava. Com també es trist un accident d’autocar o de tren o de cotxe i no qüestionen agafar-los mai més. Hauríem d’assumir que els humans no ho tenim tot controlat, que no som els amos del destí i que passen coses. Nomes així podrem viatjar, viure, una mica més tranquils.

Ja sóc a casa

Ja he tornat a casa .Un cop més Àfrica m’ha fascinat . M’agrada molt anar-hi. Aquest any he estat a Sud-Àfrica i Moçambic, dues realitats polítiques i socials diferents . Durant aquests 17 dies, fent ruta amb la nostra furgoneta que en Jordi i l’ Ignasi anaven sortejant bonys per les carreteres de Moçambic, pensava en Àfrica . Pensava , per exemple, que sempre que els Occidentals llegim coses als diaris sobre aquest continent son males noticies : guerres , catàstrofes, corrupció.... . Mai llegeixo o sento parlar de persones que volen tirar endavant , de joves preparats que estant farts de que es vegi Àfrica com un continent sense futur , que ells també existeixen i treballen per una Africa millor. Que son una realitat. No llegeixo tampoc sobre la responsabilitat que tenim els occidentals en la seva realitat actual desprès d’anys d’espoli , de segrestar persones per convertir-les en esclaus , de matances ... Un grapat de crims que han ajudat molt a que el “primer” mon “prosperés” sobre molta sang negre.

Ara , a Sabadell, recordo amb una certa tristor el passeig per Medzou , un lloc perdut on hi arribaves després d’un camí infernal , el Cape of Good Hope, les impressionants postes de sol, els meravellosos cels de les nits africanes, la cara de felicitat d’en Fermí en arribar a Cape Tow, les llargues xerrades amb la Betlem, el dinar a Massingin, els bons moments del dia a dia amb en Joan, l’estada al Sabie i al Cruguer , el sopar de comiat al Beluga , tost sis..... i obro els ulls i veig el meu “mon” . Penso en la feina que farem l’ Equip del Síndic a partir de setembre . Haig d’ anar al Taulí a veure una senyora que han operat , demà vaig a Vilanova a celebrar l’aniversari d’en Joan ... la vida segueix .

Aquella “maleta” que he obert buida a principis d’estiu, al començar al viatge, per posar-hi els sentiments viscuts , els records, el que he après... ja s`ha omplert . Ara la tanco, i n’obro una altre que també ompliré durant aquest nou curs que em portarà coses noves .
Totes juntes fan l’ equipatge de la meva vida.

Africa

Ja soc a l`Africa , aquest lloc del planeta que em sedueix i em dona molta pau . Estarem uns dies per Sudafrica, per Mocambic (aquest ordinador no te "c" trencada ni tampoc accents) . Ahir varem estar al  Cape of Good Hope (cap de bona esperanca) , a la punta de baix de tot del continent, un llloc espectacular i una magnifica visita a un poblet fantastic , Simon's Town . Avui a Cape Hangkip . Hem llogat un cotxet petito que ens va molt be . No deixo d'admirar aquesta societat que ha sabut passar pagina d'un passat molt doloros sense afergir-hi mes sang , nomes amb el perdo i amb el penediment, potser no estaria malament que en prenguessim bona nota. Malgrat aixo hi ha  molts pobres , moltes diferencies . La fam , les diferencies porten a la destruccions dels pobles . Tan de bo sapiguen vencer tambe aixo .