Comunicat d'última hora

He cancel·lat la meva assistència a l'acte de les Esquadres de Sabadell pels fets que estan passant ara mateix a plaça Catalunya.

Convivència

De ben segur, de les primeres coses que hem d’aprendre dels “acampats” és escoltar les persones, escoltar i treballar per elles. Ahir vaig visistar tres veïns de diferents zones de la ciutat que viuen un "infern" per culpa de persones incíviques al seu carrer. Persones que llencen les escombraries sense bossa a una casa abandonada que l’han convertit en un munt de “merda"; que fan servir l’espai públic com el pati de casa seva i la vorera com una mena d’aparcament. Persones que tenen nens per escolaritzar. I persones que, a la nit, per arrodonir-ho, converteixen el carrer en una barbacoa.

Fins i tot en arribar jo van sortir al carrer, suposo per intimidar-me (es veu que no sabien que a mi no m’intimiden ni ells ni ningú en la defensa dels drets de les persones). No seré jo sospitós de no treballar fins a l’esgotament per la convivència, però amb el mateix empeny penso s’han de fer respectar els drets dels veïns i veïnes a viure en pau i tranquil·litat. Sense por, perquè no fer-ho dóna ales a plataformes i col·lectius que juguen indecentment a la confusió i a la generació d’odi.

Cal anar a veure el problema, estar una bona estona amb la gent que pateix aquests problemes, compartir amb ells aquestes situacions i no prometre res: actuar! Tolerància zero a l’incivisme. En nom de res ni de ningú es pot permetre que cap zona de les nostres ciutats sigui una rèplica dolenta de "la calle es mía". I seguim escoltant la veu de la gent.

Avui

I avui ja és l’endemà. Cal arremangar-se i posar-se a treballar, uns des dels governs i els altres des de l’oposició, per una societat millor. I cal escoltar molt i molt a les persones. Aquests dies tenim la sort que molta gent “indignada” està donant moltes idees que han d’ajudar a una governança millor.

Arremanguem-nos i posem-nos-hi tothom. Aprenguem dels errors i edifiquem una manera millor, més propera, de treballar per les nostres ciutats i pobles.

INDIGNEU-VOS

Fa molt de temps que els polítics i la gent ens queixem de la poca implicació amb la vida “política” de la societat, en especial dels joves. De fet, és una realitat que la política –més ben dit, els polítics en general- no desperta passions en la majoria de la gent.

El que em sembla contradictori és que, ara que sí que volen discutir d’allò que no els agrada, que es reuneixen per dir que estan “indignats”, que d’una manera pacífica volen obrir un procés i un espai de reflexió, ens queixem i els vulguem limitar l’espai on poder fer-ho, o fins i tot questionem el dret a fer-ho. És lògic i sa que la gent es pugui reunir per discutir sobre el que no entenen. Que no s' entengui com la immensa majoria de la gent “sin comerlo ni beberlo” són les víctimes de la mala gestió d’altres amb una crisi terrible que ha deixat a la cuneta a una pila de persones.

Que es qüestioni el sistema que tenim és sa. No es pot demanar la participació de la gent a la vida pública però voler aquesta es porti a terme de forma tutelada, dirigida i el pitjor de tot: "controlada".

Benvinguda sigui la implicació social, la defensa pacífica de les idees, les ganes de canviar, de prosperar, de parlar, de posar sobre la taula idees, d’implicar-se. I benvingut sigui l’aprenentatge, l’escoltar i, si em permeteu, el “oído cocina” que ha de fer el món polític.

Els que em seguiu sabeu que sóc un ferm defensor de què el món es pot canviar, millorar, en petits gestos. També penso que els servidors públics ens deben a la gent. No oblidem que ser servidor públic és un acte voluntari que s’adquireix per estar al servei de la gent i això vol dir conèixer els problemes, anar a buscar allò que no va a l’hora, acompanyar, explicar, treballar fort i escoltar què diu la societat, què diuen les persones.

Dimecres, comença el dia amb el meu talladet de rigor tot llegint la premsa d’àmbit nacional. Arribo al despatx i miro la premsa local. Ja sé que no puc parlar de política en públic i no ho faig mai llevat que es vulnerin els drets de les persones . Llegeixo una entrevista del candidat d’ una plataforma “fundada “ a Vic, que diu frases com “Primer els de casa” i es va animant “Hoy mismo he invitado a una café a un negrito que quería venderme un DVD. Se me parte el alma de verlos así” i va seguint “las urgencias del Taulí estan colapsadas por los árabes y los negritos” per si no havia quedat prou clar “Apruebo que atiendan a un negrito en urgencias pero después, a su país” i per demostrar un cor immens diu: “Yo solo quiero que los Sabadellenses sean mas felices”.

Si la meva felicitat ha de venir de tractar a les persones amb diminutius, d’enviar a la gent fora de Sabadell pel color de la pell o la religió, No cal, gràcies, de fet no ha inventat res, en Hitler i altres van començar així repartint odi i l’odi només porta a un lloc: a la violència.

22/05

Avui comença la campanya electoral , és aquell moment de la democràcia que cal ens expliquin que en faran del nostre vot i un moment en que cal explicar més que tirar-se els plats pel cap. Per cert, vaig llegir unes més que interessants declaracions del bon amic Iñigo Lamarca , Ararteko ( Síndic) del poble Basc.

"Aquellas personas que pertenecen a la masa social de la izquierda abertzale tradicional tienen derecho a participar en las elecciones; no es ni tan siquiera investigable que una persona tenga unas ideas, eso no es delito",