Descansar

D'aquí una estona agafaré un avió per començar uns dies de vacances. Ha estat un any molt intens del que n'estic content. O millor: n'estic força content. He tingut el privilegi de viure amb molta gent el dia a dia de les seves vides, de compartir coses, inquietuds, problemes i, amb l'equip del Síndic, acompanyar-les. Però sempre queden per fer. Coses que m'hagués agradat començar i no he pogut. Ara cal carregar piles per poder començar de nou amb energia renovada. Em passen moltes pel cap en aquest moment i una sensació de calma i també d'il·lusió m'acompanya. Em sento feliç d'aquest any, de com visc, del que sento, fins i tot de les coses de mi que no m'agraden però que juntes fan el Josep.

M'apassionen les aventures. La funció està a punt de començar. Apaguin el seus mòbils i visquin molt i molt. Ens viem el dia 10.

No és el moment

Malauradament de nou, notícies esfereïdores han posat sobre la taula modificacions del codi penal. Aquest cop la violència de menors sobre altres menors. Jo, sincerament, penso que aquest debat no es pot fer a sangs calentes i menys encara amb la lleugeresa de dir que la solució és la presó, quant més joves millor. Potser més que tancar el problema entre quatre parets és millor començar a buscar causes, no esverar-nos. És cert que és molt gros, és veritat que indigna, però no és menys cert que el problema està segurament en algun lloc, (televisió , educació, valors, toleràncies mal enteses, patologies...) que per sort no és, com alguns donen per fet, generalitzat. Cal una reflexió i prendre decisions amb seriositat i amb fermesa. Però en sangs calentes mai.

En un altre ordre de coses, però també lligat a les sangs calentes, em sembla prematur i fora de lloc jutjar als bombers que estan treballant, per tots nosaltres, a Horta de Sant Joan, a on n'han mort 4 i dos estan entre la vida i la mort. Ara és moment de deixar-los treballar sense pressions afegides. Ells, més que ningú altre, són els que saben de foc. Ni que sigui pel més mínim respecte pels morts i ferits, no afegiu al seu dolor i al seu patiment el sentiment de la incomprensió.

Aprendre

Al llarg de la meva vida he tingut diferents obsessions. Una d'elles és la d'escoltar, la de posar-me al lloc de l'altre abans de decidir. No sempre m'he n'he sortit. Fa un mesos em va arribar un cas a la meva Oficina de Síndic d'una família de Sabadell amb tres fills que s'han de moure amb cadires rodes i viuen en un pis que no reuneix cap condició d'adaptabilitat, ni les més mínimes (encara té una banyera, per posar un exemple). Però el pitjor de tot són les escales que hi ha per entrar i sortir del pis.

Vaig anar-hi, vaig parlar amb la família. El pare malalt i la mare que ja no pot moure els seu fills, que s'han anat fent grasos... Ho vaig veure clar: calia un altre pis. L'Ajuntament va aconseguir-los un de nou. El dia que els hi vaig anar comunicar, jo molt content, el pare em deia que no volia un altre pis i jo no entenia res. Em va semblar una postura egoista. Ara, a la mare l'han hagut d'ingressar i de cop he entès al pare: són els veïns (alguns veïns) qui fan el seu entorn familiar., els que els hi donen suport, els que els hi ajuden. Aquest senyor el que em volia fer entendre és que allà tenen el suport de la gent i en un altre lloc lluny d'allà tot seria molt difícil. Ara m'he posat al seu lloc, he deixat el que entenc que és bo segons la meva forma d'entendre el món i hem trobat una solució. És tant importat escoltar! No saps mai d'on pots aprendre.

Mort a Sitges

A hores d’ara no sé com ha anat, només sé el resultat. Un noi mort per una baralla absurda. No sé com avançarà la cosa, però de la mateixa manera que cada cop que un «indígena» de Catalunya o d’Europa fa una salvatjada a algú que ha nascut a un altre lloc del planeta i es ven com si aquí hi hagués un racisme grandiós, m'indigna. Ara: també em semblaria fora de lloc criminalitzar als “llatinoamericans”. Una altra cosa és analitzar, un cop sapiguem més dades, si hi ha cap “motiu” afegit. La realitat només és una: aquest noi d’Olivella ja no tornarà a riure, ni a plorar, ja no podrà estimar a ningú, perquè algú l'ha matat. Què importa d'on sigui l'assassí que l’ha apunyalat? No generem més odi.