Orgull .

Aquest nit he repassat la ciber-premsa a veure que deien sobre el Pride 2010 de Barcelona . Ja m’ imaginava que hi haurien “perles” importants, n’ he trobat bastants us en reprodueixo quatre , però abans deixeu-me explicar-vos que al president del grup Esportiu Panteres grogues va ser agredit, després de la manifestació per un honorable pare de família en presència del seus fills i la seva senyora , tot insultant-lo . Aquí teniu els comentaris de persones que llegeixen el diari , que se suposen informades . No em queixo de que no s’ estigui a favor del dia de l’ Orgull”, em dol l’ odi que trameten els comentaris .

EL PROBLEMA DE ESTAS MANIFESTACIONES ES QUE DESPRENDEN UNA FUERTE OLOR A CULO QUE NI LAS VACAS DE TEXAS...

segun la vanguardia uno de cada cuatro tiene el sida,tener cuidado que estos señores llevan la muerte por bandera.

Dan arcadas

La homosexualidad es, evidentemente, una disfunción. Y como tal debe ser tratada. Hay que ayudar a quien quiera corregirla.


Un cop llegits dir-vos que jo no em sento Orgullós de ser gai , perque no ho he triat , vaig néixer així, tot i que si tornés a néixer, i em deixéssin escollir triaria ser-ho . Però el que és una realitat és que hi ha molta feina per fer , aquesta selecció de comentaris ho demostren , ni de bon tros estem en el moment magnífic de que tot està aconseguit . Hi ha massa odi , massa por i els drets dels altres no és tan clar que es respectin . Massa gent parla amb la boca ampla sobre drets humans quant aquest drets es vulneren a molts quilometres d’ aquí . Ara , quan es tracta de defensar els drets dels de més a prop ja és un altra cosa

Costum i convivència

Molts cops busquem les causes del racisme , del trencament de la convivència .. i les trobem en actituds de menysteniment cap al diferent , de missatges carregats d’ odi a les persones que no han nascut aquí . Contra tot això, cal esmerçar-hi molts esforços perque això és la llavor de la violència . Ara, per poder ser efectius contra el racisme , hem de ser valents i fer la “fotografia” el més ampla possible; hi ha causes que generen racisme i no les avaluem prou bé. Vaig viure’n una l’ altre dia: un enterrament d’ un senyor gitano a un carrer de Sabadell. Els familiars van tallar el carrer amb furgonetes i el dol, que era molt nombrós, va ocupar tot el carrer de manera que els veïns amb prou feines podien sortir de casa seva i menys encara circular-hi . Entenc els costums i penso que cal treballar perquè els col·lectius puguin exercir el seu dret de religió , però, això si, sense treure drets encara més fonamentals als altres . Estic en contra de la discriminació doncs això genera actituds que no afavoreixen la convivència . Sé que no es fàcil de resoldre, però la llei és igual per a tothom. Si no la fem complir per igual generem situacions entre persones que no són bones . Hem de ser valents contra tota discriminació , la positiva també .

Aquest dies m’han passat moltes coses , però us en parlaré només de tres . La primera , i ho faré per ordre cronològic ,és que l’ Ignasi , un gran amic, es casa . Això no seria noticia més enllà de l’ amor que tinc cap aquest amic, si no fos perque ho fa amb el Fermí , cosa que només ho poden fer en poques parts del món. En un dia a dia que ens omple de retallades , en que l’ excusa de la crisi fa que molts drets trontollin , m’ omple d’ orgull viure en un lloc de la terra on dos homes ( o dues dones ) poden casar-se si així ho volen .

L’ altra ETHOS , quan els vaig conèixer, en una visita molt extensa que els vaig fer , estaven en una situació econòmica molt difícil malgrat l’extraordinària tasca que fan per a la rehabilitació i prevenció de les dependències . Van tenir un mal començament doncs un grup de veïns i veïnes no els volien ja que , malauradament, massa gent associa droga amb delincuents . Arrel de la visita es van produir complicitats que els han dut a salvar-se i a poder tirar endavant amb il·lusió i força . Jo, com a sabadellenc, els agraeixo molt que ells facin un sabadell millor i els encoratjo a seguir vencent les dificultats i a treballar per a trencar tòpics absurds .

I, la tercera, la presentació de la Memòria del síndic . Aquest és un acte especialment entranyable per a mi . Em dóna la possibilitat, no tant sols de passar comptes amb la ciutat, sinó també per veure gent que ha passat per l’ oficina ja fa temps . Els polítics passen cada quatre anys un “examen” . Jo crec que és molt de temps . A mi m’ agrada fer-ho cada any; també és cert que al Síndic el tria el Ple de l'Ajuntament, que és la màxima representació de la sobirania popular a la ciutat i no directament la gent . Ara, encaro el darrer any de mandat amb la mateixa força que vaig començar , amb les mateixes ganes de servir a la meva Ciutat i a la seva gent perque, i us ho dic de tot cor , és un privilegi estar el costat de la gent , ser el Síndic de Greuges de Sabadell .

Burka

Hi ha moltes coses a la vida que no es poden tractar amb lleugeresa i menys encara aprofitat les èpoques pre-electorals . Simplificar el tema de les dones que utilitzen la burka, és una lleugeresa que no ens podem permetre . Estem en un moment de greu crisi econòmica i la crisis social ja comença a treure perillosament el nas . Personalment no m’ agrada la filosofia que hi ha darrera la burka que, resumit, seria "guardar-me pel meu marit". És un tema de possessió , de convertir la dona en un objecte propietat del seu home que no em va gens ni que sigui voluntari . És cert també que defentsant-la dient que “se la posen les que volen “ és relatiu, doncs, per poder exercir el dret de decidir també cal tenir les eines que fan falta per saber escollir . Dit això, però, i entenen que l’ administració necessita saber a qui es dirigeix , hauríem primer saber de quanta gent estem parlant. Després de saber perquè el porten , obrir també un diàleg amb les usuàries i amb els seus grups culturals i religiosos . Després, amb tot això a les mans, decidim . Els europeus estem orgullosos de ser una societat oberta , respectuosa amb els drets humans , que no ens agrada sentir com a altres parts del món no es respecten els drets de les persones, en especial el dret a ser diferent. No caiguem doncs amb “solucionar” coses a cop de titular .