Millores

La veritat és que no entenc què es creu que és la RENFE això del servei públic. Suposo que, per a ells, servei públic significa no arribar (sovint) a l'hora; encabir-nos en trens; que entre el tren i l'andana hi hagi un esglaó immens...

Sabadell ha demanat moltes vegades que les estacions siguin accessibles, que tothom pogués fer-les servir. Ens han donat moltes excuses, però ara ja em sembla el "colmo". Fa la sensació que s'en riuen dels usuaris. A l'estació de Sabadell Centre, arreglen les escales i no aprofiten per fer-hi un ascensor. És allò de "com si sentissin ploure".

Senyors de Renfe: Els queda tant camí per recórrer per poder ser un servei públic de qualitat! Faci la prova, Sr. Director de Renfe: segui en una cadira de rodes a Sabadell i vagi a Barcelona amb els seu "servei". Després, si us plau, m'ho explica i, si vol, jo l'acompanyo.

Un any més

Ja fa 16 anys que celebrem el dia mundial de la Sida a la nostra ciutat. En un principi, tot era nou per a nosaltres. No enteníem massa de res, se'ns feia difícil treballar sols. Més ben dit, molt sols. Però, per sort, ens acompanyaven les ganes de cambiar el món i la il·lusió per fer que aquell mal son, que es diu vih/sida, acabés; que paréssin de morir persones; de ser oblidades, marginades i assenyalades.

Per desgràcia han passat 16 anys i “no hem fet el cim”. Cal dir que hem avançat molt i que, sobretot, gràcies a l'empenta i a l'esforç de molta gent, ara la Sida és menys letal. Això és un motiu per estar contents, però hem de vigilar. A dia d'avui, la Sida, no es dectecta ni s'aprecia en l'aspecte físic. Per això, és molt fàcil per massa gent fer-se el solidari. La sida ara s’amaga darrera d'un aspecte ”saludable”, però la Sida encara és aquí, continua encomanant-se i continua generant rebuig.

Fa uns dies, i ho explico a tall d'exemple, una persona, en una de les visites que vaig fer a un col·lectiu, em deia: “és que aquest és un borratxo”. No em va agradar. Vaig aconseguir parlar amb el “borratxo” una estona i em va explicar que primer es va quedar sense feina, després va perdre la dona (el va deixar), va perdre la casa i ara bevia. Aquesta és la historia.

Amb la Sida també passen encara coses semblats. Quan la gent parla de Sida, vol dir també homosexual o drogadicte?. “Alguna cosa hi ha", oi? Ens queda molt camí per fer, molt camí encara per recórrer per poder sentir-nos orgullosos, com a societat, de com estem al costat del qui pateix.

Violència contra les dones

Un altre any hem de reunir-nos per recordar que encara hi ha salvatges que maten, que tapen la boca a les dones, que les fan callar per sempre únicament per què “son seves”. Aquest dies en parlem molt i molt però, i demà? i la resta de l’any? sempre pasa igual. Una setmaneta que surt per tot arreu i ja està. Encara hi ha salvatges a Catalunya, a Sabadell, que es permeten preguntar-se: I elles què deuen haver fet? Com si l’actitud d’algú justifiqués la violència. No podem donar-li ni una mica de treva, hem de plantar cara a qualsevol gest, insinuació, comentari, per petit que sigui, que posi en dubte l’atemptat descarat i cruel contra les drets humans que suposa maltractar a qualsevol ésser humà. En aquest cas a les dones.

Trobada de les Religions de Sabadell, organitzada pel Síndic Municipal de Greuges de Sabadell

Avui m'he trobat amb 25 representats de les diferents religions que hi ha a Sabadell. Des de que em van nomenar Síndic, he tingut l'"obsessió" d'escoltar. Perquè tinc el convenciment que la gent que ens dediquem al servei públic hem d'escoltar molt i parlar el just.

En l'estona que ha durat la trobada, he vist un grup d'homes i dones preocupats pels valors, per la pau, per la crisi, per servir a l'altre. També qui esta convençut que cal "educar" als que han vingut nous i molts que volen ajudar sense demanar res a canvi.

Escoltar és molt bo. Avui he après moltes coses i he conegut grans persones amb qui estic segur podrem treballar per un Sabadell millor. Crec que per poder treballar per l'altre tots hem de renunciar una mica de la nostra forma d'entendre el món.

Us deixo algunes fotografies de la Trobada de les Religions de Sabadell que hem organitzat des del Síndic Municipal de Greuges de Sabadell.

Pau

Dijous em van convidar a visitar a l'Amma. És impressionat veure tant gent amb ganes de Pau, de trasmetre bondat i de treballar per un món millor sense cap altra norma que la pau interior. Quan a voltes pensem que la societat actual no vol saber res de treballar pels altres i pel creixement d'un mateix, vist tot, potser caldria dir que la societat actual no sap massa com canalitzar unes ganes, que hi són, de pau, de treballar perquè altres puguin viure una mica millor. Ens retrobem aviat.

Ètica

Hi ha coses al a vida que no pots triar: ser alt, baix, ros... són coses que et venen donades. Altres coses les triem: la parella, els estudis... i altres coses que també triem, però venen gravades amb un plus de responsabilitat i d'ètica. Són aquelles decisions que tenen a veure amb el servei públic. Aquella opció de formar part de la política activa. Ser algú a qui la gent ha fet confiança, tenir el privilegi de gaudir de la confiança de la gent per gestionar el seu dia a dia públic. Per prendre decisions que afecten a molta gent, per fer-ho amb seny. Formar part d'aquest grup és voluntari. Aquests s'hi apunten perquè volen, i ja de per si et treu excuses com el fet que sigui esgotador o que està mal pagat. Un polític ha de ser per definició honrat, ha de practicar l'ètica i gestionar el poder que l'hi hem donat amb uns valors. NO hi ha excuses que valguin. Un càrrec públic que no segueix aquestes normes és un agreujant al delicte sense cap dubte.

La gent té raó en estar farta de corrupció. A la gent li costa arribar, no a final de mes, sinó a mig mes, i això els que hi arriben! I, mentrestant, alguns s'omplen les butxaques. No s'hi val. NO ens vulgueu pendre la il·lusió en la democràcia. Motiveu l'afecció política i si no us esta bé ser polític, plegueu i deixeu pas a aquella gent que vol treballar per una societat més justa i que està disposada a possar-hi esforç, dedicació i constància en els propers anys, que segur que seran durs. Però us ben asseguro que estar al servei de les persones és de les opcions més bones que algú pot escollir.