Eurogames 2008

Somiar és lliure. De fet al món s'han fet moltes coses gràcies a somiar. Quan vam començar a pensar en portar uns Eurogames a BCN vam somiar molt. Desprès es va posar en paper i es va portar a “vendre”... i més tard els va comprar "tothom”. Un cop "comprat", vam il·lusionar a la gent amb un grans Eurogames, a l’alçada d’una ciutat, d’un país que es diu madur, que ha de ser madur, que no té problemes en que dos homes o dues dones es puguin casar. Ara és també l’hora de la veritat, la de que tota aquesta maduresa es demostri en poder fer aquest grans jocs. En aquest camí jo ja no estic en el comitè organitzador, però ho segueixo d’aprop. Tothom ha d’estar a l’alçada: les Administracions donant-hi el suport ferm i decidit, l’organització fent participar a la ciutat i al país, fent pedagogia de que no s’ha organitzat un “gueto”, i del valor de la diversitat , en no rebaixar el nivell d'aquell somni. Estic segur que tothom sap el que vam "vendre” i el que van “comprar” i estic segur també que tothom estarà a l'alçada.

El dret a la vida... i a la mort

M’agrada cada cop que demanem llibertat pels pobles que no en tenen. Llibertat per decidir el seu propi futur, de ser els responsables dels seu destins. Fem bé de demanar que no tornin èpoques fosques en les que la gent no tenia llibertat. És bo que ens indignem quan no es fa res contra els genocidis... Però a les hores em ve al cap allò de la "coherència" i s'em fa difícil entendre com podem no ser "sensibles" a casos com el de la senyora Chantal. Jo en el seu cas també voldria l'eutanàsia.

Ara sí que el vot és secret!

Ahir vam anar a votar. Bé, hi havien eleccions, que no és el mateix . M’agradaria parlar una mica dels resultats, de com ho veig… Però sé que no ho haig de fer. La gràcia del Síndic és la de ser neutral, no posicionar-me políticament, i m’agrada molt que sigui així. Em limito, doncs, a felicitar a totes les persones que han estat escollides i demanar-los que no s’oblidin de la gent a la que han de servir. Que els parlin amb el seu llenguatge i s’acostin als seus problemes.
Una cosa sí vull dir: ahir les persones cegues podrien disposar de paperetes en llenguatge per invidents per anar a votar. No sé, crec que la notícia ha passat una mica desapercebuda, almenys jo no he llegit gran cosa. Però ahir per primer cop en la nostra història tothom ha pogut en votar en secret. Què bé! Una petita millora: les paperetes del Senat: no hagués estat malament posar-hi alguna indicació del que s’havia de fer amb aquell llençol.

Un altre cop

ETA ha tronat. Ha volgut estar present en les eleccions, en la vida de la gent. És una realitat que atemptar contra un exregidor, sense escorta, deu ser molt fàcil. Només cal tenir molt d’odi a tot i un despreci absolut per la vida humana i ser molt covard. El més terrible d’això (després del dolor que causa a tanta gent) és que hi hagi qui sigui capaç de justificar-ho i, a més, ho faci en nom de la llibertat. Per aquella gent que defensa la violència, la que sigui, no us penseu que ens enganyeu: sabem que no defenseu la llibertat.

Què no fem bé

Alguna cosa falla en el tracte que reben les dones. No pot ser que segueixin patint la violència contra elles per part d’homes, que hi hagi tantes denuncies, tanta por. Alguna cosa no es fa bé. A voltes em pregunto què passaria si en comptes d’haver-hi a hores d’ara 14 dones mortes aquest any fossin 14 homes blancs de l’estat Espanyol o bé per exemple de raça negre. Estic segur que ja s’hauria mogut cel i terra per impedir-ho i ja hauríem sortit al carrer i haguéssim creat un grapat de programes. De fet segurament s’hauria fet el que calia. Us imagineu que hauria passat si ETA hagués fet 14 morts en dos mesos? No sé entendre perquè el terrorisme, la por, la violència, s’agafa diferent depenent de qui és la víctima. El que passa a les dones és també terrorisme, és també xenofòbia, una altre cara, però tot dins del mateix sac: El terror. Em sembla que ja fa temps que no fem bé la feina en aquest tema i crec que en l’educació, valors... tenim més d'una cosa que no funciona bé. Per exemple: encara està més ben vist que un home cridi i insulti veient un partit de futbol que plori veien una pel·lícula. Ens hem d’arremangar, el politics s’han d’arremangar i posar fil a l’agulla, sense demagògies i anar fins el final de tot, a les causes que provoquen aquesta barbàrie.

Plans d'ocupació

Ahir vaig assistir al lliurament de diplomes dels Plans d’ocupació. Una forma molt ineteressant de canviar el món. A l’Oficina del Síndic hem tingut durant mig any a l’Antonio, d’aquest programa. Molta sort Antonio!