Telèfons 905

Una bona notícia: sembla que finalment la Generalitat vol regular els telèfons 905, aquests que serveixen perquè la gent s'enganxi a programes de TV que els fan preguntes facilíssimes però que mai pots entrar en antena i menys encara guanyar res, que fan veure que són en directe i que molts cops son una remissió. Uns números "perversos" perquè, a diferència dels 806, no pots bloquejar-los. Ja era hora que es preguéssin mesures. Amb tot, el que caldria fer és prohibir aquests programes que inciten a la ludopatia.

El micròfon del Síndic (II)

Hem tornat a sortir al carrer a l'inicviativa El micròfon del Síndic. En aquesta ocasió, hem preguntat als ciutadans i ciutadanes: "si us posessin una multa, la recurririeu?".
A continuació podeu escoltar les respostes i la meva contestació.



Tots, tal com ha de ser, reclamem una societat més cívica. Una de les seves expressions també és que si comentem una infracció paguem la multa. Així doncs, el primer que cal dir és que si l’hem fet, paguem. Ara: si no estem d’acord, què podem fer? Doncs més o menys això:

Com m’ho ha de comunicar l’administració?

• Notificar en el termini corresponent depenent de si és una infracció lleu, greu o molt greu (3, 6 i 1 any), si no la infracció ha prescrit i, per tant, no existeix, s’acaba el procediment.
• Notificar en domicili correctament (dues vegades NOTIFICADOR a la direcció del titular del vehicle) i després mitjançant edictes al BOPB.
• A partir de la correcta notificació, 15 dies per fer al·legacions i proposar les proves pertinents, si no s’està d’acord.
• A partir de la notificació es pot pagar amb bonificació del 30%. Si pagues amb bonificació perds el dret a fer al·legacions, però no el dret de recórrer. Pots posar un recurs potestatiu de reposició A l'Ajuntament en el termini d'un mes des que has fet efectiu el pagament.
• Després de presentar les al·legacions, l’Ajuntament pot estimar-les o no. Quan desestima, en el mateix decret resol el procediment sancionador i la sanció és ferma. En aquest punt si segueix sense estar d’acord por acudir al A partir del dia de la notificació d’aquesta resolució, la persona interessada té el termini d'un mes per interposar un recurs potastiu de reposició o, si vol, anar directament a la Jurisdicció Contenciosa Administrativa i interposar un recurs contenciós-administratiu. Tot i així, és aconsellable interposar el recurs de reposició per donar la possibilitat a l’ajuntament de rectificar, si escaigués.
• Un cop interposat el recurs de reposició, l’Ajuntament té un mes per contestar-lo, estimant o denegant. En el cas q no contesti (silenci administratiu) en el termini d'un mes, l’interessat pot considerar el seu recurs desestimat. En aquest punt, si segueix sense estar-hi d’acord, pot acudir al Síndic Municipal de Greuges de Sabadell o podrà interposar, si vol, el recurs contenciós administratiu. Igualment, l’ajuntament té la obligació de contestar expressament, encara q sigui tard, quan contesti es tornen a reobrir els terminis per interposar el recurs contenciós administratiu i la contestació pot ser estimatòria.
• S’aconsella pagar tan aviat com es pugui, encara q es consideri q la multa és injusta atès q l’acabarà pagant igual i amb recàrrec.
• Els fets consignats en les actes policials tenen la presumpció de ser certs però admeten prova en contrari. Per tant, per desvirtuar una acta policial, l'interessat a de presentar les proves necessàries q acreditin el contrari, sinó preval l’acta policial.
  
  

Gràcies!

Us estimo tant! (tot i que va faltar gent...) Va ser dissabte al vespre a casa.

Daniel James

Al final se n'ha sortit. Aquest noi de 22 anys, jugador de rugby, va patir una lesió en un entrenament que el va deixar paralític de coll per avall. Va decidir que això, per a ell, no era viure i volia dir prou. Com a tants d’altres la llei no l’ajudava a posar fi a la seva vida. Hauríem de donar alguna volta i posar-nos en la pell del que pateix. De debò ens pensem que tenim dret a obligar-los a seguir vivint una vida que no volen? Jo no em crec en el dret d’obligar a ningú a viure empresonat en una realitat que un mateix no es reconeix com a vida. Sí al dret a la vida, però també sí al dret a la mort que, en el fons, és la mateixa vida. Ara sí: viu en pau, Daniel.

A favor de la convivència, al costat de les víctimes

Avui he fet pública una resolució que insta a l’Ajuntament de Sabadell (que l' ha acceptat) en el marc de la comissió de la convivència, (ahir la Comissió de la convivència va donar-hi el seu ViP) a actuar quan es produeixi alguna agressió de qualsevol tipus de caràcter homofòbic, tal i com es fa quan és per causa xenòfoba. Sobre aquest tema sabem poques coses i les que sabem no són bones: suicidis de joves, gent agredida que no s’atreveix a denunciar perquè haurà de sortir també de “l’armari”, insults... No sabem més perquè a Catalunya encara no hi ha estudis sobre aquesta realitat. Amb aquesta resolució pretenc que les víctimes trobin un lloc on recórrer, algú que els acompanyi i de pas començar a tenir estadística fiable sobre el que està passant. Aquesta és una de les feines d’un Síndic: impulsar millores a l’Administració en favor de les persones.

De tots colors

Ahir vaig estar en un col·legi de primària fent una visita i una xerrada. Em va encantar veure nenes i nens de tot arreu, integrats, parlant en català. Si ho sabem fer bé ens espera un bon demà. Va ser una hora molt agradable, una estoneta d’aquelles que t’alimenta la il·lusió en un futur millor. Llàstima que les notícies, espero que sense fonament, de retalls econòmics en la llei de la dependència, retalls que no entendria ningú ja que la llei de la dependència atorga drets, no “subvencions”, així que no té res a veure amb pressupostos... em fan pensar que això del futur millor no és bufar i fer ampolles.

El micròfon del Síndic

Enceto avui una nova manera de comunicar-me amb els ciutadans de la meva ciutat: “el micròfon del Síndic”. Crec que la proximitat ha de ser una de les característiques fonamentals d’un Síndic. És per això que, periòdicament, personal de l’equip del Síndic Municipal sortirà al carrer per preguntar als ciutadans i ciutadanes sobre diferents temes, problemes i inquietuds. Des d’aquest blog aprofitaré per donar resposta a les preguntes i reflexions dels ciutadans i ciutadanes. També ho faré a la secció quinzenal del Síndic a Ràdio Sabadell 94.6, dins del programa A bona hora.

Per inaugurar aquesta iniciativa, hem plantejat una pregunta oberta i genèrica: què farien, a on anirien, per interposar una queixa? Podeu escoltar les respostes dels ciutadans a continuació.



Com heu pogut escoltar, es tracta de dos casos diferents que hem trobat al sortir al carrer. La pregunta era sobre drets dels consumidors , aquests dos ciutadans m’han donat peu a comentar algunes idees. Per començar, voldria recordar la importància que té la queixa, no tan sols perquè es restableixi allò que l’empresa ha fet malament, sinó també per ajudar a millorar a la mateixa empresa. Massa vegades no tenim ni idea de què fer davant d’aquell producte que no és el que volíem o davant d’un monstre com les grans companyies... i de fet molts cops s’opta per tirar la tovallola. Cal guardar sempre els tiquets de comprar. A l’hora de queixar-nos cal enviar un escrit certificat o que ens segellin amb l’acús de rebuda especificant la nostra queixa. I si el que ens contesten no ens agrada o no ens contesten, hem d’anar a l’OMIC o la Junta Arbitral. És important remarcar que tots els problemes relatius amb empreses de telefonia, llum i gas es poden presentar a la Junta Arbitral, que és un servei de mediació i arbitratge, però recordeu que sempre és bo reclamar prèviament tot directament a l’empresa i que us han de donar un fax com a mínim per poder trametre la vostra reclamació.

Passeig

Aquest matí he anat a donar un volt per Sabadell amb la bicicleta. És interessant passejar-se el diumenge pel matí per la ciutat. M’agrada perdre'm! Retratar coses que no m’agrada veure, per millorar. De fet estaria bé que sempre que veiem coses que no estan bé (rajoles mal posades, un pal al mig d’una vorera, una paperera feta “pols”...) enviéssim un mail o truquéssim al 010 per informar a l’Ajuntament. Segur que si ens passegem per la ciutat amb ganes de veure-la, de gaudir-la, de conèixer-la, arribarem a estimar-nos-la més. Segur que aquells que es creuen que el terra de la ciutat és una gran paperera on s’hi pot llençar de tot s’ho pensarien una miqueta abans de fer-ho. I a la resta ens queda fer pedagogia de la netedat, ensenyar a aquella gent que tenim pel voltant a respectar el patrimoni comú de les persones.