2012

Voldria imaginar-me com seria el món si no hi haguessin egoismes, si no hi hagués qui mai en te prou de fer diners, si a més gent l’importés el que li passa a l’altre, si el posar-se al lloc del veí fos preferit a posar-se amb el veí ,si els programes més vistos de les teles no fossin aquells en que la vulgaritat i la mala educació són la marca, si ens comprometéssim amb que l’ hi passa a l’altre gent. En resum, voldria imaginar-me com seria la nostra vida si el valor del compromís i la defensa de la dignitat -i fins i tot la comprensió combinada amb la paciència i el no pensar que tot és culpa dels altres i que “jo actuo bé”- fos el marc que guiés les nostres accions. Em costa imaginar-m’ho. De totes passades potser és mes senzill: demanem que el 2012 ens porti a cadascú la visió del camí que hem de seguir per arribar a aquest món, i cada dia, abans de tancar els ulls, per adormir-nos, pensem alguna cosa del dia de la que ens sentim orgullosos com ésser humans, potser així el 2013 estarem una mica més a prop d'aquest món diferent i que jo, personalment, anhelo. Bon 2012.

Llaç Vermell

Sabadell 6.45 del matí, fa molt fred. Com cada any el dia 1 de desembre el vull començar-lo al Racó de la Memòria. Un monument a totes aquelles persones que han patit la pandèmia a la seva pell o molt a prop. És una estoneta que sento molt meva i em deixo endur pel record d’ aquells anys en que una sèrie de persones no volíem estar de braços plegats davant de la doble malaltia, la física i la social. Tots i totes, les que estaven infectades i els que la sort va fer que no ho estiguem, ens unia les ganes de dir prou , estàvem “indignats”. Avui molts anys després continuen havent-l’hi causes per les que lluitar, causes per les que indignar-se. Molts motius per col·laborar en un mon millor . Somiem en un altre mon , il·lusionem-nos amb el que sigui , en anar al cercle polar àrtic ,si cal , el que sigui, i no ens desentenguem del nostre mon .