Ahir vaig sopar amb un grup de persones preocupades per que tenen la sensació que la família, entesa com un home i un dona amb voluntat reproductora, està en perill. Van sortir coses tipus que família només es això. Que la resta d’unions no ho son. Que son alguna altra cosa però no una família. Per a mi família és una voluntat de conviure, d’estimar-se i no crec que tingui res a veure amb la finalitat reproductora. Com tampoc crec que la família “tradicional” estigui en perill. I menys encara, que ho estigui per l’aprovació del casament de persones del mateix sexe, fonamentalment perquè aquests tampoc s’haguéssin casat. El divorci em sembla sa. L’amor pot no durar sempre i les persones tenen dret a refer la vida al costat d’algú que els estimi i al que estimin. Al meu parer, benvinguts siguin els drets i mentre no obliguem a ningú a divorciar-se, a casar-se amb algú del seu mateix sexe o a casar-se amb algú del sexe contrari... a que nomées es puguin casar aquells que vulguin i puguin tenir fills... doncs benvinguda sigui la diversitat. Una cosa que va sortir era la concepció del pecat, no m’estendré en coses que es van dir. Senzillament "pecat" no és el mateix que "delicte" i ningú pot pretendre que sigui un fet fora de la llei allò que per alguns és “pecat”. La llei que ha de guiar-nos és en primer lloc els Drets Humans. La resta de preceptes els accepta la gent voluntàriament i han de poder exercitar-los però mai obligar a la resta a complir-los. L’essència de la religió ha de ser la llibertat i l’amor. Consulteu aquest vídeo, ées molt interessant http://www.homobabyboom.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada