Han passat 60 anys des de que es va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans i la veritat és que els resultats són bastant decebedors. Imagineu-vos si no existís com seria el món!
Jo he volgut celebrar aquesta data amb 200 adolescents de Sabadell. Apropar els drets humans a la gent; buscar quines són les nostres guerres, les nostres lapidacions, els nostres camps de refugiats, les nostres tortures... saber que la destrucció que nosaltres, la gent del carrer, podem parar és aquella que fa malbé l'espai urbà, per exemple. Les nostres guerres, la nostra violència, és resoldre els conflictes que es produeixen al dia a dia parlant, no a bufetades. És també no matar conduint borratxo o drogat. És no maltractar a ningú. És defensar aquell que és atacat o marginat, malgrat la por. És escoltar. És compartir. És rumiar quines coses puc fer jo per defensar els drets humans i ser valent.
De tot això hem parlat amb els adolescents. Ells i elles són el nostre present i el nostre futur. La lectura d’articles de la Declaració dels Drets Humans per diferents joves, mentre una noia tocava el violí, ha tancat l'acte. Un acte que m’ha omplert d’esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada