Ahir llegia un article sobre casaments de nenes amb homes grans. Concretament que un “jutge” d’Aràbia Saudita, Habib Abdullah al-Habib, es nega a anul·lar-ne un entre una nena de 8 anys i un home de 47. No ho entenc: Aràbia Saudita, per exemple, està a l'ONU. És una “amiga” d’occident i els civilitzats occidentals hi fem negocis. Quin contrasentit! Demanem que es defensin els drets de les persones. Diem "no a la guerra". Fem moltes coses. Ara; amb la “butxaca no s’hi juga”. Tant és que no es respectin els drets de la gent si hi ha diners a guanyar. Doncs, sota el meu punt de vista, quan parlem d’ètica també volem dir coses del tipus "si vols que et compri has, com a mínim, de no fer coses com casaments de menors, penes de morts, ablacions...". El respecte del drets de la gent és un deure planetari i no podem col·laborar-hi ni per activa ni per passiva. Utilitzem aquestes coses com a indicadors de l'ètica, fem-los nostres. Com a mínim que sàpiguen que no ens enganyen. L’indicador dels drets humans dels governs té a veure en com els gestiona de portes endins però també quins “amics” té, quins governs manté. Per a la resta em sap greu per la nena i em preocupa que en nom d’alguna raó s’intentin justificar coses com aquestes. No podem viure el segle XXI en cap lloc de la terra amb “regles de fa de 2008, 1427 o 5769 anys! Cada societat s’ha de dotar de les seves normes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada