dijous, 18 de març del 2010

Un motiu per estar contents

Aquest dies tenim un motiu per estar contents. És la sentència d’allunyament contra un grup d’incivilitzats que es va dedicar a torturar a una noi només perque és gai. Ho van fer, també, perquè el seu entorn no va dir res i va callar. Han hagut de passar 6 anys, un temps durant el qual, aquesta grup de brètols, va seguir fent el que els donava la gana. 6 anys són molts, massa, perquè ni totes les ordes d’allunyament del món, ni totes les sentències li tornaran, a la víctima, els drets que li van trepitjar.

Però, juntament amb els culpables directes, també caldria que hi anéssin els que titllen d'anormals als que són gai (ahir algú ho escrivia en unes indecents Cartes al Vent emparant-se en la llibertat d’expressió), els que callen i han callat, els que miren cap un altre cantó i els que volen imposar-nos a tots i a totes la seva forma d’entendre el món. Ens calen encara moltes "ordres d’allunyament" més, perque hi ha encara massa gent que no suporta la diferència.