Han passat 100 anys des de que les dones es van plantar i van dir prou a ser persones de segona; a que els homes decidim per elles. En aquests anys, a la vella Europa, s’ha avançat molt i sobre el paper ja som iguals. Però a la vida real, a la pràctica, no ho som tant. Les dones segueixen fent dues feines, a casa i a fora. I això no depèn dels governs; depèn de nosaltres. La dona segueix sent el pal de paller de la família. Sobre la seva esquena, generalment, hi cau el pes i la responsabilitat de que la casa funcioni.Tenim davant una magnifica oportunitat: creure realment que tots i totes som iguals i que no hi ha feines, sous, colors, joguines... per nens o per nenes, per homes o per dones. El nostre missatge de que no ens està bé aquest món ha de començar per les coses que tenim més al nostre abastat. I això és el dia a dia. Com dia a dia és saber que homes i dones som persones igualets i igualetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada