Ameneh Bahrami va ser víctima de la violència d’un salvatge i de les tradicions més terribles que encara estan vigents a moltes, massa, parts del món. A l'Ameneh la van deixar cega cremant-la amb àcid perquè no es va voler casar amb un company de classe. Terrible. La llei, les que tenen en compte els drets humans, ha d’actuar contra aquest salvatge. Però no tant sols la llei: també el dret internacional, la resta de països han de posar les coses difícils als que no respecten els drets humans, als que es regeixen per lleis inhumanes. No es poden enviar, per exemple, eines a la policia de països tipus Gambia, a qui els drets humans els hi sona a marca de xocolata desfeta, com ha fet España no fa gaires dies. Ni ser tant amics d’Aràbia Saudita on les dones tenen menys drets que una barrina de foradar la terra per treure petroli. Bé, torno a la senyora Ameneh, molt dur el que li ha passat, però si ara, tal com un tribunal de Teheran li permet, ella deixa cec al seu agressor, tenint en compte que viu aquí, se li hauria de retirar l’estatut de refugiada i retornar-la a Iran. No podem permetre-ho. Seria una estafa i un greuge per la gent que està aquí refugiada. Els drets humans ens han d’afectar a tots, encara que hi hagi vegades que fan mal. Ara m’agradaria sentir veus en contra que s’executi la sentència. Si s’executa i nosaltres no diem res no sé quina credibilitat ens queda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada