En aquests anys de Síndic he après moltes coses de la molta gent que m’he trobat en aquest camí. Gent que m’ha ensenyat molt i molt. La vida et porta moltes coses, però crec que la millor és la gent que fa amb tu el camí de la vida i el fet de tenir el do d’aprendre dels altres.
Ara toca seguir de nou treballant per col·laborar, en el trosset que em pertoca, per un món millor. Tal com deia ahir, per encomanar il·lusió i esperança. Ja sé que per elles soles no resolen res, però sense elles no avancem. És el carburant que fa anar la màquina de superar-nos cada dia. Aquest motor que ens fa avançar i créixer és la il·lusió.
Gràcies a aquella gent que féu possible, entre bambolines, que la il·lusió no sigui una utopia.
2 comentaris:
Gràcies a tu per confiar en mi. Com et deia ahir, crec que formem un molt bon equip. Ànims i molta sort!
Enhorabona, Síndic.
Publica un comentari a l'entrada