Aquest dies han estat intensos. Des del dijous fins avui m’han passat moltes coses: President del FòrumSD; presentar la memòria del Síndic als portaveus de l’Ajuntament de Sabadell; la roda de premsa prèvia al Ple i la presentació al Ple d’ahir a la tarda. Moltes coses que m’han fet sentir un home afortunat. En cada un d’aquests actes han intervingut persones diferents i algunes comunes; gent que no crec que sàpiguen l’important que són per a mi. Aquestes persones són les que fan possible que les coses funcionin. Tinc la sort, millor, el privilegi, de ser la cara visible, però al darrera hi ha gent que es creu el servir a l’altre.
En aquests anys de Síndic he après moltes coses de la molta gent que m’he trobat en aquest camí. Gent que m’ha ensenyat molt i molt. La vida et porta moltes coses, però crec que la millor és la gent que fa amb tu el camí de la vida i el fet de tenir el do d’aprendre dels altres.
Ara toca seguir de nou treballant per col·laborar, en el trosset que em pertoca, per un món millor. Tal com deia ahir, per encomanar il·lusió i esperança. Ja sé que per elles soles no resolen res, però sense elles no avancem. És el carburant que fa anar la màquina de superar-nos cada dia. Aquest motor que ens fa avançar i créixer és la il·lusió.
Gràcies a aquella gent que féu possible, entre bambolines, que la il·lusió no sigui una utopia.
2 comentaris:
Gràcies a tu per confiar en mi. Com et deia ahir, crec que formem un molt bon equip. Ànims i molta sort!
Enhorabona, Síndic.
Publica un comentari a l'entrada