Avui llegia a la premsa una entrevista interessant a Paul Krugman, premi Nobel d’economia de l’any passat. Aquest home ho pinta negre. De fet ho deu ser. Insisteixo en no voler parlar de causes i menys encara de solucions. Crec que hi ha gent que en sap més, molt més que jo i si ells no s'en surten imagineu-vos jo. Però el que sí se és que la gent vol veure líders, vol sentir que algú porta aquest “barco”. Vol saber que tothom rema en una mateixa direcció. Ara no és hora de marejar la perdiu, no és moment de què a sobre la classe política es vagi desprestigiant, perquè això el que fa és que la gent tingui encara més pànic. Cal unitat en tot, i també escenificar-la.En aquests moments no podem gastar energies en va. Cal aparcar moltes lògiques i necessàries discrepàncies politiques per posar tot l’esforç en les dificultats econòmiques. És moment de què s’expliqui a la gent perquè els bancs segueixen guanyat i guanyant tant. Perquè es permet que la gent no pugui ni tornar el pis al banc perquè el pis val menys del que deuen. Perquè hi ha inpostos no impresindibles que puguen. Perquè puja el butà... i així un seguit de situacions que només un lideratge fort pot fer-hi front.
Tant de bo que tothom remi en la mateixa direcció. Ara més que mai necessitem de la política i dels polítics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada