S’ha fos la bombeta de les “llums llargues” del cotxe. He pensat “no serà difícil canviar-la”... però la realitat és que és molt complicat. Malgrat tot, al final ho he aconseguit! Segurament, qui va inventar aquest cotxe devia pensar que algun dia es fondrien les bombetes i que caldria canviar-les... i que segurament no ho faria un mecànic, sinó el propietari del cotxe. Si ho va pensar, perquè no es va posar en lloc d’un profà de la matèria i ho va fer difícil? És allò de posar-se al lloc de l’altre, de pensar en l’altre i fer-li la vida fàcil. Bé un cop canviada la bombeta vaig marxar a fer encàrrecs que tenia pendents, entre altres a comprar-me una bombeta nova per guardar-la de recanvi. Arribo a on la venen i davant meu una parella amb nen i el dependent. El Client es queixava d’un telèfon d’atenció al client que no l hi resolien res. La queixa era per un vídeo que no anava be, un altre cop! Perquè aquell servei d’atenció al client, com la majoria, no resol res i et diu que et trucaran i en realitat mai et truquen? Què més podia fer aquell senyor? Doncs el dependent li va donar la solució: “Eso se arregla con un par de tiros en la oreja (va fer el gest de tirar un tret). Esos servicios tecnicos son unos hijos de ...”. Jo gelat amb la meva bombeta fosa a la ma sense atrevir-me a demanar-li res! Segur que el dependent deu tenir fills o filles i, a més, segur que es deu posar atacat en sentir que un grup d’integristes volen posar bombes al metro. Què fàcil és jutjar a l’altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada