diumenge, 17 de febrer del 2008

De tornada

Torno a estar a l’avió. Ara, anant cap a casa. Moltes vegades he parlat sobre que tothom té la possibilitat de fer un món més just, de canviar allò que té a l’abast en les petites coses del dia a dia i que si tothom ho fes segurament el món seria una altra cosa. Contribuiríem a deixar un món millor als qui l’han d’heretar. Aquest seria el resum del que he viscut aquest dies, on hi havia gent que es llevava a les 3 de la matinada per arribar a les 9 al curs, gent que no els està bé el que tenen davant i volen canviar-ho i ho volen fer ampliant els seus coneixements.

Ara, assegut a l'avió, veig per la finestra Amèrica. Veig un continent amb ganes de dir prou als abusos, prou a viure amb la bota sobre el coll, prou a les mineries i a les empreses de fusta... Dient si a l’Educació, a la cultura, al medi ambient, als Drets humans, a la salut… Amb ganes de ser els protagonistes de la seva història com a poble. M’allunyo però estic content, molt satisfet de tot el que he viscut i compartit aquest dies. Han estat intensos en el treball i molt més encara del que he rebut de la gent.

Un sentiment de tristor m’envaeix en deixar enrere tantes coses viscudes i també em sento un home afortunat per tot el que ha significat aquest viatge.
He arribat a casa. Tot comença de nou. Miro el mail. tres de nous de gent de Cotacachi.

1 comentari:

Unknown ha dit...

"Tot passa i tot queda ..." diu la cançó, però la veritat és que hi ha experiències que queden més i quan un viatja a països amb dificultats, l'experiència sol ser transformadora. Jo també l'he viscuda i tothom hauria de tenir el privilegi perquè et fa sentir més a prop d'aqueixa BONA gent que lluita cada dia i t'ajuda entendre perquè, a vegades, han de deixar ca seva, enlloc de veure'ls com a invasors. Què li hem de fer? Estic content que t'hagi agradat, que us hagi estat profitós i que t'enyoris, perquè així si tens una nova oportunitat no t'ho pensaràs gaire. Vicenç de Palma.