Estic assegut a dalt del avió camí d’Ecuador per participar en un seminari sobre política local. Estic molt content d’anar-hi . Ara, assegut aquí, sense mòbil ,sense cap connexió directe amb el meu món, em passem pel cap moltes coses, tot allò que forma part de la meva vida, d’aquest apassionat camí per la meva estada a la Terra.
Sense cap ordre penso en CASSA, el problema de la maca d’aigua i com s’ha de sensibilitzar perquè cada cop siguem més responsables en el consum. En la gent del meu equip, que em sembla els he deixat una miqueta venint cap aquí. En l’Oficina del Síndic, en el molt content que estic de com es fa la feina i com hem d’enfilar altres reptes, perquè el treballar pels drets de la gent crec que no vol descans. Sempre que el servidor públic no pensa en la gent, algú pateix. La funció pública ha de tenir també una part vocacional, de servei a l’altre. Si no és així no té cap sentit i per sort l’Oficina del Síndic té un equip de gent que s’ho creu, que pensa que cal arribar al fons de les coses per una millor administració. També penso en la meva família, en el meus pares. Abans de marxar m’han vingut a veure a casa i renoi: quant d’amor hi ha en la seva relació, quanta complicitat. És fantàstic! En els amic i amigues, la meva “família”! Aquella gent en que comparteixo més el dia a dia, amb qui em recolzo i amb qui comparteixo. Aquelles que em fan sentir molt afortunat. De fet haig de confessar que aquella imatge de mi mateix sol en algun lloc, fent un “reset”, per posar ordre a les coses, m’agrada molt. Parar per parlar amb mi mateix per dir-me coses, per fer-me confidències per saber allò que em grinyola i allò que va bé.. això és fantàstic. És un exercici molt útil. També he repassat la ponència que haig de fer, que m’agradaria que fos útil per la gent que l’ha de rebre (130 persones). Abans amb la resta de l’equip em parlat de com enfocar-ho amb la voluntat de tots 5 que sigui útil. Bé; 12 hores de vol donen per a molt!!!
Sense cap ordre penso en CASSA, el problema de la maca d’aigua i com s’ha de sensibilitzar perquè cada cop siguem més responsables en el consum. En la gent del meu equip, que em sembla els he deixat una miqueta venint cap aquí. En l’Oficina del Síndic, en el molt content que estic de com es fa la feina i com hem d’enfilar altres reptes, perquè el treballar pels drets de la gent crec que no vol descans. Sempre que el servidor públic no pensa en la gent, algú pateix. La funció pública ha de tenir també una part vocacional, de servei a l’altre. Si no és així no té cap sentit i per sort l’Oficina del Síndic té un equip de gent que s’ho creu, que pensa que cal arribar al fons de les coses per una millor administració. També penso en la meva família, en el meus pares. Abans de marxar m’han vingut a veure a casa i renoi: quant d’amor hi ha en la seva relació, quanta complicitat. És fantàstic! En els amic i amigues, la meva “família”! Aquella gent en que comparteixo més el dia a dia, amb qui em recolzo i amb qui comparteixo. Aquelles que em fan sentir molt afortunat. De fet haig de confessar que aquella imatge de mi mateix sol en algun lloc, fent un “reset”, per posar ordre a les coses, m’agrada molt. Parar per parlar amb mi mateix per dir-me coses, per fer-me confidències per saber allò que em grinyola i allò que va bé.. això és fantàstic. És un exercici molt útil. També he repassat la ponència que haig de fer, que m’agradaria que fos útil per la gent que l’ha de rebre (130 persones). Abans amb la resta de l’equip em parlat de com enfocar-ho amb la voluntat de tots 5 que sigui útil. Bé; 12 hores de vol donen per a molt!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada