Anar a escoltar les presentacions de les memòries, o la pressa de possessió dels nous síndics o síndiques és part de la meva feina, però la veritat és que vaig amb molt gust. Són actes per veure altres realitats i per compartir una estona amb gent que viu el mateix que tu. Anar fins a la Seu també tenia un plus: l'estona que dura el viatge en cotxe. És una meravella, un temps fantàstic per pensar, per estar "jo amb mi". Per recuperar aquella estona d'intimitat, de posar ordre al cap. I molta sort, Àngel com a nou Síndic de la Seu d'Urgell.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada