Cotacachi: Sueños, Rebeldia, Desarrollo (slògan de la ciutat)

Hi ha llocs al món que no saps com es converteixen en especials. Són llocs dels que no tens cap pressa en marxar i en els que no t’importaria quedar-t’hi. S’hi converteixen per la seva gent, pel paisatge, per tot un seguit de coses que juntes el fan un lloc únic. Això m’ha passat aquí: la seva gent, el Sol, la mama Cotacachi, el llac Cuicocha, la Vall sagrada de Itag... l’han afegit a la “selecta” llista de llocs especials del món. Ahir va ser molt emocionat, a la clausura que va fer el President de la Federació de Municipis de Catalunya. La gent venia a donar-nos les gràcies, a fer-se fotos amb nosaltres, a buscar els nostres e-mails... a demanar-nos que tornéssim. Quin poble tant agraït! Per donar-nos les gràcies ens van dur a casa d’un txaman que ens va fer a cadascun dels “capacitadores” una cerimònia de purificació per treure tot allò negatiu que tenim al nostre cos i a donar-nos força positiva.

Avui ja marxem cap a Quito. Els deia a la clausura del curs que estava molt content d’haver-los conegut i de que m’haguessin deixat donar-los una mica de mi per que ells edifiquessin un futur millor. També els deia que un tros de mi es queda a Cotacachi, en el meu cor. Ens tronarem a veure!