Aquest dies ningú no ha pogut negar una realitat: que la xenofòbia existeix. Els mitjans de comunicació ens ho han portat a casa. Ja no hi ha dubte. El que molta gent deia existeix. Una altre cara de la dura immigració; la intolerància.
En aquell vagó gairebé vuit es va trobar de tot: una noia immigrant, un noi immigrant i homosexual i un “indígena” d’aquesta terra, que en algun moment de la seva vida els serveis socials de casa nostra haurien d’haver tractat. Tot en un sol vagó. El que va passar allà dins ja és intolerable de per sí, però tot pot empitjorar. S’ha convertit al “botxí” en estrella mediàtica, a una de les víctimes (el noi que no va poder moure de por) en un “col·laborador” i un “cobard”, hem despertat, desprès del circ mediàtic en que hem convertit la trista vida de l’agressor, en un grapat de “bandes” les ganes de venjança, que si ho fan, segurament despertarà les ganes de bandes d’“ideologia” contraria en més venjança... i així fins ja veurem quan.
Jo no sóc psicòleg ni jurista. Suposo que si ningú a detingut, al menys avui, a l’agressor ni l’han portat a algun lloc per tractar-lo serà perquè la llei ho permet. Serà que cal revisar com a mínim els protocols. Alguna cosa ha fallat en la post-agresió.
Jo només vull cridar l’atenció sobre com s’ha portat el tema, a la responsabilitat de tots plegats en la violència, en el foment de la "bufetada, la patada, l'insult".
La violència es desperta en no res i és molt fàcil buscar la causa en els altres: programes de la televisió, jocs, famílies desestructurades... però hauríem de ser molt sincers amb nosaltres mateixos i veure si la nostra actitud diària no la fomenta també. Qui compra els jocs violents als nostres fill i filles? Qui converteix en estrella mediàtica a un agressor? Qui consumeix aquests productes televisius? Qui escridassa i insulta quant algú va a poc a poc amb el cotxe? Qui es posa nerviós quant fa cua?… Fomentar la pau depèn de tothom, del nostre dia a dia també. De boca, ningú es racista ni violent i tothom vol la pau. La pau depèn de tota la societat, d’empassar-nos més d’un cop l’orgull, de ser generós amb l’altre per dir-ho en paraules planeres, de “fomentar el bon rollo”. estic segur que aquest tema tampoc es pot descriure en un article com aquest, cal posar moltes més situacions a la “Termonix” perquè surti un plat real del que passa. Però estic segur que si cadascú de nosaltres es possés com a màxima de la nostra vida el respecte a l’altre, i respectar vol dir fins i tot no riure d’acudits masclistes, per exemple, tot aniria molt millor. El vídeo de l’agressió i el munt de programes que han tractat el tema han aparegut tant i tant només perquè la gent ho consumim, no ho podem oblidar.
En aquell vagó gairebé vuit es va trobar de tot: una noia immigrant, un noi immigrant i homosexual i un “indígena” d’aquesta terra, que en algun moment de la seva vida els serveis socials de casa nostra haurien d’haver tractat. Tot en un sol vagó. El que va passar allà dins ja és intolerable de per sí, però tot pot empitjorar. S’ha convertit al “botxí” en estrella mediàtica, a una de les víctimes (el noi que no va poder moure de por) en un “col·laborador” i un “cobard”, hem despertat, desprès del circ mediàtic en que hem convertit la trista vida de l’agressor, en un grapat de “bandes” les ganes de venjança, que si ho fan, segurament despertarà les ganes de bandes d’“ideologia” contraria en més venjança... i així fins ja veurem quan.
Jo no sóc psicòleg ni jurista. Suposo que si ningú a detingut, al menys avui, a l’agressor ni l’han portat a algun lloc per tractar-lo serà perquè la llei ho permet. Serà que cal revisar com a mínim els protocols. Alguna cosa ha fallat en la post-agresió.
Jo només vull cridar l’atenció sobre com s’ha portat el tema, a la responsabilitat de tots plegats en la violència, en el foment de la "bufetada, la patada, l'insult".
La violència es desperta en no res i és molt fàcil buscar la causa en els altres: programes de la televisió, jocs, famílies desestructurades... però hauríem de ser molt sincers amb nosaltres mateixos i veure si la nostra actitud diària no la fomenta també. Qui compra els jocs violents als nostres fill i filles? Qui converteix en estrella mediàtica a un agressor? Qui consumeix aquests productes televisius? Qui escridassa i insulta quant algú va a poc a poc amb el cotxe? Qui es posa nerviós quant fa cua?… Fomentar la pau depèn de tothom, del nostre dia a dia també. De boca, ningú es racista ni violent i tothom vol la pau. La pau depèn de tota la societat, d’empassar-nos més d’un cop l’orgull, de ser generós amb l’altre per dir-ho en paraules planeres, de “fomentar el bon rollo”. estic segur que aquest tema tampoc es pot descriure en un article com aquest, cal posar moltes més situacions a la “Termonix” perquè surti un plat real del que passa. Però estic segur que si cadascú de nosaltres es possés com a màxima de la nostra vida el respecte a l’altre, i respectar vol dir fins i tot no riure d’acudits masclistes, per exemple, tot aniria molt millor. El vídeo de l’agressió i el munt de programes que han tractat el tema han aparegut tant i tant només perquè la gent ho consumim, no ho podem oblidar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada