Dilluns

Començàvem la setmana recordant-nos que encara ens cal celebrar un dia per despertar consciències i posar davant del ulls de la gent que encara hi ha perquè treballar en la lluita contra l’homofòbia i lesbofòbia, el que anomenem dia de l’orgull. Un dia en que els gais diem al mon que no ens amaguem de res, que volem viure en quotidianitat la nostra sexualitat, la nostra forma de ser sense esperar cap “misericordiosa tolerància”. Els mitjans han tret com sempre la cara més lúdica de la diada, res a dir si va acompanyat també del compromís de molta gent en la defensa dels drets de les persones. Van sortir només les carrosses de la rua i la festa i no hi havia fotos de les tres pancartes reivindicatives.

No ens hem d’amagar de res . La rua, el Pride, doncs molt bé, volem riure i ser feliços , perquè això no està renyit amb la lluita aferrissada pels drets de la gent, pels nostres drets. Ens cal encara molta pedagogia,molt exercir de persones civilitzades i permetre que l’altre sigui diferent. Només així, amb generositat i si podem amb alegria bastirem aquesta societat nova que tant analem.