Així no.
Ara fa un mes molta gent va dir que volien ser escoltats, tenien coses a dir i moltes idees a posar sobre la taula, es reunien per les places i discutien sobre el mon que ens ha tocat viure, mostraven els descontentament a un sistema que ens ha dut a una crisi terrible en la que la gent del carrer és la víctima d’unes maneres de fer que s’han oblidat de posar a les persones en el centre de les seves actuacions.
Tota aquesta força ara caldria canalitzar-la bé perquè no sigui en va, perquè un cop més les il·lusions es trenquin i es quedi en no res.
Ara però als Indignats els toca apartar-se dels violents i fer-ho d’ una forma clara, cal que els acampats siguin els indignats i cal també respectar el dret a la ciutat que té tothom.
El que de cap manera es pot justificar, tolerar o disculpar és el que va passar ahiral nostre Parlament. Només els militars alçats en armes han impedit la tasca dels parlaments i això no. Em va entristir molt veure diputats i diputades demanant auxili, veure com se’ls insultava, escopia, agredia, marcava. Si aquest és el canvi jo no el vull. M’ hagués agradat llegir avui una declaració ferma de rebuig als actes d’ahir per part del 15M. M`hagués agradat veure com s’ aïllaven als violents deixant-los sols i els pacífics marxessin de la Ciutadella i també m’ hagués agradat veure els Mossos amb la seva identificació a les armilles. I sobre tot m’ agradaria que el parlar i l’escoltar s’imposés. El meu rebuig més enèrgic a la violència vingui d’on vingui.
Tota aquesta força ara caldria canalitzar-la bé perquè no sigui en va, perquè un cop més les il·lusions es trenquin i es quedi en no res.
Ara però als Indignats els toca apartar-se dels violents i fer-ho d’ una forma clara, cal que els acampats siguin els indignats i cal també respectar el dret a la ciutat que té tothom.
El que de cap manera es pot justificar, tolerar o disculpar és el que va passar ahiral nostre Parlament. Només els militars alçats en armes han impedit la tasca dels parlaments i això no. Em va entristir molt veure diputats i diputades demanant auxili, veure com se’ls insultava, escopia, agredia, marcava. Si aquest és el canvi jo no el vull. M’ hagués agradat llegir avui una declaració ferma de rebuig als actes d’ahir per part del 15M. M`hagués agradat veure com s’ aïllaven als violents deixant-los sols i els pacífics marxessin de la Ciutadella i també m’ hagués agradat veure els Mossos amb la seva identificació a les armilles. I sobre tot m’ agradaria que el parlar i l’escoltar s’imposés. El meu rebuig més enèrgic a la violència vingui d’on vingui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada