Encara

Diumenge, mentre el cor Nigerià de Gospel feia un recital meravellós, celebràvem, un any més, el “Memorial delVIH/Sida”. Mentre ho fèiem, em venien al cap imatges dels primers anys a ActuaSabadell, ara Actuem, anys duríssims en què entre tots començàvem a descobrir la mortalitat i la perillositat de la pandèmia del VIH/Sida. Se m'apareixien, mentre escoltava el Gospel, moltes cares d'anys enrere: l’estimat i enyorat Kostas, en Pere, en Jordi, la Alicia….. moltes cares i cadascuna d'elles amb un record que em retornava la idea de la injustícia. La mort molts cops arriba a deshora i de forma injusta. No obstant això, en el cas de tots ells la injustícia la van viure abans de morir amb el judici que els va sotmetre aquella societat, amb l'estigmatització que van patir, amb la marginalitat i la discriminació de tracte. Recordo amb especial repugnància com s’en va negar l'església dels "Padres" per fer un funeral per por al "tipus de gent que vindrà”. Sort varem tenir del Pare Mallol que ens va treure les castanyes del foc i va fer aquell i molts d’altres funerals,pares que no volien saber res del seu fill o filla malalt o veïns que es manifestaven contra cases de respòs. Una època trista que ens ha de fer veure que discriminar no és un dret, que no podem "fer fora" aquell que no és com nosaltres i en nom de la por tot s’hi val. A ple segle XXI, cal seguir amatents, ja que molts del elements que es van dur a aquella situació d’injustícia social , avui encara persisteixen.