Sobre Dones de nou.
Dissabte al mati em vaig llevar amb moltes ganes d’anar a una xerrada sobre les dones i l’Islam , organitzada per una entitat musulmana. Tenia ganes de sentir que volien dir-nos i el seu punt de vista. També hi va intervenir una representant de les Dones d’ Església.
No se si el dia plujós va jugar una mala passada però allí de dones n’ hi havien ben poques . El que mes em va xocar es que no vaig sentir cap retret sobre el perquè les religions a data d’ avui donen encara el paper que donen a les dones , de segon pla com a mínim. Vam sentir coses gruixudes “He vingut aquí hi he deixat els plats per rentar perquè m’ interessa això” o “ m’encanta parar taula”… o en referència a la integració “ els ensenyem on estan servei socials i els hi acompanyem” “Com arribar al Servei d’atenció ciutadana” ni una referència a coses tant evidents com el vel , burka, ….. . Em sembla que tot plegat era molt més fàcil, només calia dir que ni les dones , ni el homes, no volem ser “governats” per normes escrites fa com a mínim 1.500 anys .Una època en que la dona era poc més que una cadira.
Les dones que parlen públicament de la llibertat de la dona no poden de cap manera defensar ni per activa , ni per passiva, cap actitud que les posi de nou per sota dels homes.
No se si el dia plujós va jugar una mala passada però allí de dones n’ hi havien ben poques . El que mes em va xocar es que no vaig sentir cap retret sobre el perquè les religions a data d’ avui donen encara el paper que donen a les dones , de segon pla com a mínim. Vam sentir coses gruixudes “He vingut aquí hi he deixat els plats per rentar perquè m’ interessa això” o “ m’encanta parar taula”… o en referència a la integració “ els ensenyem on estan servei socials i els hi acompanyem” “Com arribar al Servei d’atenció ciutadana” ni una referència a coses tant evidents com el vel , burka, ….. . Em sembla que tot plegat era molt més fàcil, només calia dir que ni les dones , ni el homes, no volem ser “governats” per normes escrites fa com a mínim 1.500 anys .Una època en que la dona era poc més que una cadira.
Les dones que parlen públicament de la llibertat de la dona no poden de cap manera defensar ni per activa , ni per passiva, cap actitud que les posi de nou per sota dels homes.
I diumenge estava dinant amb una bona amiga en un restaurant de Sabadell i en una taula del costat ,un pare , una mare , un altre dona i tres nens, com van fer que els nens callessin? Doncs no us ho perdeu , amb una mena de TV petita que portaven que van posar sobre la taula per sorpresa de la concurrència , ens van tenir a tot el restaurant escoltant la TV. Ufff i desprès ens omplim la boca de civisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada