Josep Escartín

Bon dia,

Ahir vaig presentar al ple la memòria del síndic del 2010. N’ estic content , content perquè un 77% de les resolucions van ser a favor dels ciutadans i ciutadanes .

Deia en el discurs:

.... presento aquesta memòria pensant també en tot allò que no està escrit però què és una part molt important de la tasca del Síndic i del seu equip, i la dedico a totes aquelles persones que han fet possible l’existència del Síndic, però sobretot a aquelles persones que no he pogut ajudar, i a l’ajuntament, per cada persona que no he aconseguit convèncer quan aquest ho havia fet bé

vaig tenir ocasió de repassar totes les àrees i explicar al Ple les 44 recomanacions que he fet aquest 2010. Explicar quina és la motivació del síndic:
.... Tenia i tinc també molt clar que no volia que fos el Síndic i per sort tenia i tinc entre servidors públics grans exemples, a no seguir.

El Síndic té la sort que només

té un objectiu: les persones,
una estratègia, les persones.

A mi no em mou altre afany, no em distreu cap altre objectiu.

També els vaig poder explicar que em preocupa :

.....Per primera vegada, s’han promulgant lleis amb una elevat contingut social que afectaven temes tan diversos com

la igualtat de gènere,
l’accessibilitat i disseny per tothom,
la conciliació de la vida familiar i laboral,
d’igualtat, com la promoció de l’autonomia personal (dependència),
el medi ambient,...


I jo em pregunto: i ara què?

Aquesta tendència seguirà, s’estancarà o retrocedirà?

Molt em temo que, tenint en compte els indicis que ens han proporcionat fins ara, es farà (o potser ja s’està fent) un pas enrere en la defensa dels drets i la lluita per les desigualtats socials.



Per aquest motiu, en el context actual,

on la crisi econòmica global està duent a les persones que manen al replanteig dels fonaments de l’estat del benestar,

on es retallen drets de la ciutadania en pro del rescat i salvament del sistema econòmic,

on els ciutadans/es cada cop mostren una desafecció més gran cap als dirigents polítics,

on les ideologies es barregen i confonen,

El Síndic té el deure de recordar a l’administració, una vegada rere l’altre,

l’existència d’aquells drets vulnerats

d’aquelles situacions injustes que succeeixen,

Recordant i vetllant perquè mai les circumstàncies econòmiques, serveixin d’excusa a l’administració per no complir amb els seus deures i obligacions.


Desprès el ple em va escollir per cinc anys més, culminant un procés que vaig encetar amb els portaveus municipals el mes d’octubre , quan a un per un, els vaig dir que el març s’acabava el mandat i que tenint en compte que s’ acostava el període electoral creia s’ hauria de resoldre el tema de nomenar el Síndic abans.

Tinc doncs la comfiança del Ple per 5 anys i em sento legitimat per que la legitimitat del síndic, com la dels polítics li dóna la feina que fan. Tingueu per segur que seguiré treballant pels drets humans i per un Sabadell en que el demà sigui millor que l’avui.

foto,© Juanma Peláez