Ahir .
Ahir va ser un
dia d’ aquells molt ben aprofitat . Al migdia vaig tenir la sort de compartir el dinar amb persones sense sostre a la seu dels Drapaires d’ Emaus , cadascún amb la seva historia al darrera , amb les seves il·lusions , amb les ganes d’ una vida millor . Probablement si la gent , que te tantes ganes de tornar a tothom qui no ha nascut aquí al seu país d'origen , anés a dinar amb ells i elles, a escoltar-los , potser es replantejarien aquest odi contra el diferent .
A la tarda una interessant xerrada amb els amics de Salut Mental de Sabadell , que tenen similituds amb els anteriors.De ben segur que si qui fa l’ agenda política sentis més en primera pell el que és tenir un malalt mental a casa , el que significa ser cuidadora o cuidador 24 hores cada dia de l’any , potser hi posarien remei i començarien a pensar que cal fer alguna cosa més que tan sols , un dia a l'any , donar-los un copet a l’esquena i dir-los allò tan simple de “sigueu forts” o "és molt dur”.
Al vespre la presentació d’ una nova associació que neix amb força “ Obrir-se al mon” que treballarà per la qualitat de vida de les famílies i els malalts d’ autisme , amb aquella força que dónen les ganes , la necessitat , de fer alguna cosa més que veure passar les coses pel davant . Em van ensenyar molt .
Entre mig de tot plegat , una senyora a qui li hem solucionat un problema que tenia desde fa 4 anys em va trobar pel carrer i en va donar les gràcies.
Un dia molt intens , però que em va fer pensar que cal redefinir el rumb d’ aquest transatlàntic que és la societat actual . Que potser cal més una “una segona classe” universal . " que una selectiva “primera classe” i una súper poblada “tercera classe”
Ahir va ser un
dia d’ aquells molt ben aprofitat . Al migdia vaig tenir la sort de compartir el dinar amb persones sense sostre a la seu dels Drapaires d’ Emaus , cadascún amb la seva historia al darrera , amb les seves il·lusions , amb les ganes d’ una vida millor . Probablement si la gent , que te tantes ganes de tornar a tothom qui no ha nascut aquí al seu país d'origen , anés a dinar amb ells i elles, a escoltar-los , potser es replantejarien aquest odi contra el diferent .A la tarda una interessant xerrada amb els amics de Salut Mental de Sabadell , que tenen similituds amb els anteriors.De ben segur que si qui fa l’ agenda política sentis més en primera pell el que és tenir un malalt mental a casa , el que significa ser cuidadora o cuidador 24 hores cada dia de l’any , potser hi posarien remei i començarien a pensar que cal fer alguna cosa més que tan sols , un dia a l'any , donar-los un copet a l’esquena i dir-los allò tan simple de “sigueu forts” o "és molt dur”.
Al vespre la presentació d’ una nova associació que neix amb força “ Obrir-se al mon” que treballarà per la qualitat de vida de les famílies i els malalts d’ autisme , amb aquella força que dónen les ganes , la necessitat , de fer alguna cosa més que veure passar les coses pel davant . Em van ensenyar molt .
Entre mig de tot plegat , una senyora a qui li hem solucionat un problema que tenia desde fa 4 anys em va trobar pel carrer i en va donar les gràcies.
Un dia molt intens , però que em va fer pensar que cal redefinir el rumb d’ aquest transatlàntic que és la societat actual . Que potser cal més una “una segona classe” universal . " que una selectiva “primera classe” i una súper poblada “tercera classe”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada