Holocaust

Avui recordem l’holocaust, recordem que la barbàrie nazi, com a resultat d’una companya pensada amb la col·laboració de molts i molts silencis i de massa gent que va mirar cap un altre cantó, va donar com a resultat que existissin els camps de concentració. Recordem, l'estigma, la por a la diferència, les ganes de fer fora a tot aquell que no era com volien que fos la majoria. Fins a aquí s’hi va arribar perquè hi havia molts aliats, alguns potser sense saber-ho, altres saben el què feien. Per sort, el món va dir un MAI MÉS. Però un mai més que no ha impedit que es repeteixi. Vuit-cents milions de persones passen fam al món, cada sis segons mor un nen de gana. Aquest és el nostre holocaust, el d'avui, en el qual també molta gent mira cap a un altre cantó, en el que també es priva de la llibertat de viure.

El nostre planeta té els recursos suficients per que hi puguem viure tots i totes, però cal tenir la voluntat política i col·lectiva de que no mori més gent de gana, de repartir i d’invertir. I això és pot fer. Perquè els diners surten quan es vol i perquè ha sortit per envair i mantenir guerres a l'Irak i a l'Afganistan, entre d’altres. No han sortit per salvar als bancs? Perquè no surten els 50.000 milions de dòlars l’any que val resoldre la fam al món? Aquesta quantitat és quatre vegades menys del què ha gastat els EUA per salvar i lluitar contra la crisi financera que els especuladors han provocat.

Cridem que no volem més holocaust, però sabem que mantenim, avui, "l’holocaust" que provoca la fam al món. I un cop més hem d’exigir als que manen que siguin coherents. Si avui s’omplen la boca dient que no volen que això passi més, que acabin amb "l’holocaust" de la fam.