dimecres, 13 de gener del 2010

"Aquesta terra és meva i prou"


Què fàcil que és, des de la comoditat de viure al lloc on vas néixer, amb la teva gent a prop, parlar de que els serveis que presta un país són només pels nascuts aquí. Què fàcil és dir: "si nosaltres tenim majoria a l'Ajuntament, farem fora a tots els que no siguin "legals" i amb els diners que ens estalviarem crearem llocs de treball "pels d’aquí"". És formidable com es diu que no "s'integren". I així un pilot d'afirmacions mancades de cap tipus de qualitat humana, sense cap valor ètic. Però no importa que la senyora de la neteja tingui papers o no i que qui tingui cura del nostre avi sigui "legal" o "il·legal". És que es veu que això de legal o il·legal té a veure amb si treballa, amb si em cau bé... Nosaltres, "els bons", decidirem si és o no "legal". Passem per alt que "tornar a la gent al seu país" no depèn del municipi, depèn de moltes coses, entre elles, saber on "dur-los" perque, és clar, per treure algú d'un lloc cal dur-lo a un altre. És evident que, com que no importa la persona, tampoc importa on dur-la. Si no hi ha un país que els aculli, si no sabem d'on venen, doncs, no sé, portem-los a un camp d'internament! Ah no!! Que això val diners! Doncs els haurem de donar de menjar ! Vaja, doncs no sé... És clar que no escolaritzar el seus fills tampoc importa, que s'estiguin tot el dia pel carrer que així anirà bé per afegir-los a la llista de "ganduls". Això sí, ens omplim la boca de que cal inculcar valors. Tots aquest missatges que van en contra les persones només tenen una cosa bona: saber de quin peu calça cadascú i així poder actuar en conseqüència a l'hora d'anar a votar. Perquè triem entre dues coses: qui vol una societat justa, on hi hem de fer lloc a tothom, o una societat que camina cap a l'odi.

Estic segur que encara queda molta humanitat en els homes i les dones d'aquest país i el seny i l'amor cap a la nostra espècie farà que, iniciatives cridaneres, que només busquen vots, no obtinguin cap resultat.