Haití

Hem començat l'any malament. Hi ha massa coses que no m'agraden en aquest començament, però com que el drama d'Haití és tant gros, no m'atreveixo ni a comparar-ho. Aquest país, devastat per les seves lluites internes, ara ha quedat arrasat per l'acció de la Terra. Aquesta Terra que ens entestem a maltractar, a explotar sense miraments. Del que està passant a Haití em queda el sentiment que en el món "ric" tothom hi ha col·laborat. Europa no acaba d'arrencar per liderar massa coses, no hem estat capaços de coordinar junts l'ajut dels països membres i sembla ser que es fa difícil repartir l'ajut que arriba. Un "molt deficient" als bancs i caixes que, de manera immoral, cobren comissions a les donacions. Caldria publicar els seus noms per retirar-los els diners. És un abús més d'aquestes entitats que, malgrat ser molt culpables de la situacions terribles de moltes persones, són de les poques empreses que segueixen tenint beneficis. Un altre "0" al bisbe Munilla, per "escombrar cap a casa", per recuperar aquest tracte paternalista de superior a inferior, i d'anomenar-los "pobrets" i que l'únic que l'interessa és que tothom pensi com ell. Sort que allí, sobre el terreny, també hi ha molts religiosos entregats, arremangats, treballant per les persones que aquest bisbe veu com a "pobrets". Aquí només aproven, com generalment sempre passa, la societat civil que s'ha mobilitzat molt per ajudar i també, en aquest cas, els estats que han enviat ajuts, els quals, malauradament, no poden repartir amb coordinació. A veure si quan es reconstrueixi el país, els supervivents puguin finalment gaudir d'una estabilitat i dels drets humans. A mi, però, no m'interessen les imatges impactants, ni les histories de "tants dies desprès estava viva sota una casa una mare i els seus fills...". El que m'interessa llegir és com com arriba l'ajut a la gent, com s'organitza la reconstrucció, qui lidera. La resta són drames humans, terribles, que no han de distreure del que és important, de com nosaltres estem al costat dels supervivents.