I, com sempre, s'acaba l'any

Hem tingut un 2009 que no m'ha acabat de convèncer. Massa fracassos col·lectius, no podem dir que ha anat tot bé.

Aquest any el recordarem per moltes coses, sobretot per la crisi que ha afectat a gran part de la població, però també per altre fets:

• L'estrepitós fracàs de la cimera del canvi climàtic a Copenhaguen. Enguany ha guanyat la sensació que perquè cal preocupar-se pel planeta si quan les coses vagin maldades jo ja no hi seré?.
• L'increment constant i sense pausa de molts nens i nenes que cada dia moren de gana mentre altres gastem milions i milions d'euros en promocionar guerres.
• Un Premi Nobel de la Pau que justifica la guerra.
• Una societat i unes institucions a Europa que creen menjadors socials que deixen a "l'exposició pública" constant de la seva situació a les persones que no tenen recursos per menjar. Perquè no pensem en un "tiquet restaurant" d'ús més anònim?
• Massa gent promocionat l'odi...

En definitiva, un panorama decebedor, gens engrescador per engegar un nou any.

Amb tot això, miro el futur i em descriuen una generació de joves sense valors, que potser sí que hi és, però actualment qui dirigeix el món no són ells, sinó homes i dones de 35 a 50 anys, així que no és responsabilitat dels joves, sinó que nosaltres, la nostra generació, alguna cosa no acabem de fer bé.

Però no vull acabar l'última reflexió d'aquest 2009 sense una porta d'esperança i de futur. No tot està perdut si cadascú de nosaltres, tots i totes, invertim en la corresponsabilitat, tant dels nostres drets i els dels nostre veïns i veïnes com en intentar que tothom pugui viure en aquest món. Ahir mirava un anunci, no recordo de qui era, potser UNICEF, que parlava en primera persona de com podem comprometre'ns sense assumir una militància activa, que per a mi és el recomanable, en els Drets de les persones i els drets del planeta. Ens explicaven com invertir pocs diners i l'ús que en farien d'ells. Em va semblar seriós i interessant. Fer-se soci d'entitats serioses i valentes de comprovada eficiència.

Per tot això, aquest 2010 seguirem reflexionant, buscant i treballant perquè sigui molt millor que el 2009. Crec que fora bo que tots i totes hi col·laboréssim. Bon any!