divendres, 11 de desembre del 2009

Dia dels Drets Humans

Tal com us deia, un cop passat el dia dels Drets Humans, el món segueix rodant. Avui, hem llegit al diari com un premi Nobel de la Pau justificava la guerra! Després d’això, ja no sé què més podem escoltar.

Per sort, ahir vaig acabar el dia amb molta esperança. L’acte que va organitzar el Síndic Municipal, dins del programa d’Educació en Valors, iniciat a Sabadell i que ara altres Síndics també fan a les seves ciutats , va ser un acte emotiu. Els nois i les noies van dir amb contundència:

Per això diem: Que tots els nostres companys i companyes –siguin com siguin- són iguals i no ens en riurem d'ells ni els ho farem passar malament. Entenem que els covards són els violents”

Per això diem: Que no discriminarem, ni aïllarem, ni ho farem passar malament a ningú per no ser com la majoria. Entenemque tothom - sigui com sigui - és persona i company o companya nostre

Per això diem: Que no volem que l’assetjament s’instal·li al nostre voltant i que preferim estar al costat dels que pateixen agressions per part dels covards que de part dels qui agradeixen

Som conscients que a la gent que ens ven droga no els importem res, que per a ells només som una manera fàcill de fer diners. Per això diem ben alt: no a les drogues! I en defensa de la nostra vida denunciarem com sigui, fins i tot anònimament, a aquella gent que vol destruir la nostra vida

Per això diem: Que malmetre l’espai públic fa una ciutat menys agradable. I que som conscients de la sort que hem tingut en néixer en una ciutat com Sabadell ino a altres parts del món. Sabem que la ciutat és de tothom i per això la respectarem"

Els testimonis de Sama, l'Arnau, en Carles i l'Íñigo van posar davant dels alumnes la realitat del racisme, del bulling, de la droga i de la violència.

També la xerrada de l’amic Íñigo Lamarca, defensor del Poble Basc, va ser molt interessant, ja que va parlar-nos de les minories i de les minories invisibles. I de la roda de la Pau, en un dia especial en que es demanava posar fi a la vergonya de permetre que una dona, la Sra. Haidar, estigui retinguda contra la seva voluntat davant la més absoluta indiferència de la Unió Europea i un indigne "no és culpa meva" "ah, doncs meva tampoc" entre Espanya i Marroc.

La tenacitat de la gent ens dona motius per a l’esperança en un món millor.