Convivència

Acabo d'arribar a la Vall d'Aran per passar-hi uns dies. Ara que ja torno a ser a "casa" vaig paint tot el que he viscut al Japó. Són moltes les coses que m'han agradat i impressionat. Però en destacaré nomes una: el civisme de la gent. Només baixar del metro a Tòkio ja em va sorprendre veure moltes bicicletes aparcades i cap lligada enlloc, només el candau que travava la roda. Vaig seguir veien una ciutat molt neta i l'absència de papereres. Al llarg del viatge he vist que Tòkio no era cap excepció; per tot arreu és així. Al cap d'uns dies, per culpa del mal temps, un tren no va sortir a l'hora. Van avisar per l'altaveu i fins mitja hora més tard no ens van canviar de tren. Cap comentari de la gent. Per no parlar del tracte exquisit de la gent que esta de cara al públic.

Tot això em fa pensar que el civisme és possible. A les nostres terres és fàcil veure moltes manques de civisme: cotxes aparcats a passos de vianants, gent que embruta l'espai públic, que malmeten el mobiliari urbà, gent que més d'estar treballant de "cara al públic" sembla que estigui de "cul al públic"... Coses que de ben segur no fan a casa seva. Llencen la brutícia al terra de la cuina? Guixen les cadires del menjador? Deixen una taula al mig del passadís? No, segur que no. Per què al l'espai públic sí que ho fem? Treballar per sentir nostre allò que és de tots, aquest és el repte. Però, com tot, no n'hi ha prou en lamentar-nos ni en esperar que l'administració ho faci tot. Nosaltres no som aliens a la convivència. Sense anar més lluny, ahir, per Sabadell, una senyora que em va conèixer em va dir: "Miri, no hi ha dret", referint-se a un contenidor que estava rodejat de cartrons. El vam obrir i estava vuit. La senyora es referia que no hi ha dret i que els culpables eren els serveis de neteja.

Molts cops parlem de canviar el món i tot això. Dons una manera de fer-ho: posar-nos el xip del "bon rotllo" i practicar-lo. Ser simpàtic amb la gent, dir les coses bé i "passar" si la resposta és "borde". Ser militants del civisme i sentir-nos orgullosos, feliços. Aquesta és la recepta.

Us deixo amb algunes fotos d'aquestes vacances al Japó.