No seré jo dubtós de no defensar es drets humans. Aquest dies, però, em pregunto si alliberar al senyor Abdelbaset Ali al-Megrahi perquè esta malalt té a veure amb els drets humans.
Que no li passi com al senyor Pinochet que també estava molt malalt i en arribar a Xile va començar a caminar, com si fós un miracle. Aquest altre botxí d'innocents ha tingut una rebuda “commovedora” com si hagués salvat 90 nens de morir en un incendi. Crec que cal respecte a les 270 famílies, al munt de gent que va perdre algú estimat, perquè aquest home va decidir que havien de morir.
Com han de viure aquesta gent la triomfal arribada a Líbia del senyor Al-Megrahi? Estimularà altres a posar bombes i matar gent veient que així s'els considerarà herois? I espero que no es demostri que darrera d’'aquest sorprenent alliberament no hi hagi cap acord comercial, que ja seria terrible.
I per mes cinisme, ara sembla que ningú es pensava que Trípoli utilitzaria aquest “triomf” de la política de la por pel seu consum propagandístic intern i pel desgast del model democràtic extern. Fins un nen de bolquers’ s'ho hagués imaginat.
Crec que s’'havia de tractar al senyor Abdelbaset amb tot el respecte a la seva dignitat com a persona. Tenir un judici just, cuidar-lo del seu càncer. Sense cap tipus de dubte. Però no deixar-lo lliure. I menys si a sobre ni tant sols a demanat perdó ni s’e n'ha penedit. És una bufetada a la gent que defensa els drets humans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada