No callaré

Divendres vaig anar fer una xerrada sobre drets humans a una entitat de Barcelona que em van convidar. Divendres, com malauradament massa dies l'any, va ser un dia negre pels drets humans. Van assassinar un home posant-li una bomba al cotxe. Em va semblar , n'estic plenament convençut, que calia començar aquesta xerrada amb un minut de silenci en record del senyor Eduardo Puelles, com a rebuig als totalitarismes. Tothom es va aixecar. En acabar un senyor va demanar la paraula i va dir que s'havia sentit malament per haver-se hagut d'aixecar, perquè no creia que l'assassinat del Sr. Puelles fós un atemptat als drets humans. Em va estranyar, però tinc molt clara una cosa: No callar en defensa de la vida. Fa temps que vaig decidir no callar, tenir una actitud enèrgica contra la violència, vingui d'on vingui . I justificar, per poc que sigui, la mort (premi qui premi el gatell de la pistola) és donar aire a la violència. És un pas més per fer un planeta on la mort sigui moneda de canvi.

No callaré.


foto : io casino ©